dimarts, 23 de febrer del 2010

Tomar la calle para que no nos sigan tomando el pelo

Por Alfredo Vela, membre de la Junta Directiva de la CONFAVC

Efectivamente ya toca, el 23 de febrero debe ser una fecha que desde este año ya no se recuerde como el día del intento de golpe de estado de los fascistas. Desde el 2010 esta fecha debe ser recordada como el día del BASTA YA a los atentados terroristas del poder económico y financiero contra la clase trabajadora.

Todos debemos secundar y apoyar la manifestación convocada por los sindicatos, si no penemos freno, si no nos ponemos al frente de lo nuestro, los gobiernos dirigentes ga-rantes y excelente administradores de los intereses de los poderosos, no sabemos hasta dónde pueden llegar.

Esta crisis es mucho más que una crisis económica, es una crisis de sistema, que lejos de ser reconocida por ellos, como un sistema completamente quebrado, se empeñan en reflotarlo para perpetuarlo pero ahora ya en beneficio de menos, el círculo se estrecha y cada vez se expulsa a más personas.

Esta crisis, una vez restablecido el orden dominante, se utiliza para mucho más, para hacer retroceder las conquistas sociales que durante años y años, con sangre se habían conquistado.

En España y Catalunya, hemos empezado por destinar dinero público para sufragar las pérdidas de multinacionales, ya sabemos eso de socializar las pérdidas, privatizar los beneficios . Además hemos destinado dinero en subsidios que permitan mal vivir a trabajadores que han perdido su puesto de trabajo por este descara-do cierre patronal.

En buena lógica, las arcas del estado se vacían, conclusión hacernos trabajar más - retrasar la edad de jubilación)  para cotizar más y para cobrar menos tiempo nuestras pensiones.

Y eso como se traslada a nuestros barrio, pues con más paro, mas inseguridad ciudada-na, más pobreza, más delincuencia y menos vida y cohesión social.

Estamos pues más obligados que nunca a secundar desde las asociacionesvecinales, una manifestación en la que nos jugamos mucho y no sólo por el retraso en la edad de jubilación.

dimarts, 16 de febrer del 2010

El moviment veïnal i la defensa del patrimoni històric i arquitectònic

Pel president de la FAV de Mataró, Jesús Nieto
En la  llarga història dels moviments socials, especialment del moviment veïnal a Catalunya però també a la resta d’Espanya,  hi ha hagut sempre la consciència i voluntat de preservar aquells elements del territori  - edificis, espais naturals, barris històrics - que donen a una ciutat o una comarca el seu  sentit històric i  la seva personalitat, sovint  en contra dels interessos econòmics especulatius que, sobretot en aquests darrers anys, amb l’excusa d’una falsa modernització han destruït part del patrimoni històric i arquitectònic per tal   d’obtenir-ne fàcils beneficis econòmics per a particulars i municipis.

A Mataró i al Maresme els exemples del què diem son innumerables. El cas més recent i il·lustratiu i que ha comportat  la imputació judicial de l’ Alcalde de Mataró, el regidor d’urbanisme i una lletrada és el de l’edifici de l’antiga fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i que, degut a que en el seu solar s’hi va voler instal·lar una àrea comercial,  l’equip del Govern Municipal en un primer moment el va intentar descatalogar per poder-lo enderrocar però, davant de la pressió ciutadana i veïnal en la defensa d’aquest patrimoni  de la ciutat -es va constituir una plataforma ciutadana: “Salvem Can Fàbregas i de Caralt” -, el què va fer és, gràcies a la seva majoria en el Ple Municipal, aprovar traslladar l’edifici, desmotant-lo a peces i traslladar-les  en un descampat per a reconstruir-lo  al cap d’un  temps en un altre lloc.

Malauradament, en  aquests moments i en espera de quin sigui el desenllaç del judici,  l’atemptat al patrimoni de Can Fàbregas i de Caralt ja s’ha consumat. La fàbrica, excepte la base de la xemeneia i el soterrani on hi havia les antigues calderes de vapor, ha estat traslladada amb “paquets” de quinze tones i dipositats en un descampat en espera d’un nou i incert destí. És per això que l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron ha estat processat per atemptat al patrimoni juntament amb el regidor d’urbanisme i la lletrada del servei.


dilluns, 8 de febrer del 2010

El poder de la comunicació és el teu dret

Per Laura Bergés, de l'Assemblea per la Comunicació Social

Que la informació és poder és una d’aquelles dites conegudes, però potser no està tant clar el dret que tenim tots a difondre informació i opinions a través de TOTS els diferents mitjans de comunicació disponibles. Un dret recollit en la declaració dels drets humans, en la nostra constitució, en les normatives europees... un dret sense el qual poc podrem exercir-ne o reclamar-ne d’altres, però que tot sovint topa amb les traves de la realitat del sistema de mitjans de comunicació que tenim.

La gent més activa socialment es troba sovint aquestes traves, que fan que per aconseguir un minut al telenotícies hagis de muntar algun sidral, que, finalment, acaba tapant la informació que realment volies fer arribar al públic.

És per això que, davant els límits d’un sistema de mitjans caracteritzat per la concentració empresarial, el sensacionalisme, la publicitat, la politització partidista i la manca de pluralisme en els temes i els actors que accedeixen a l’espai públic, tenen tanta importància els anomenats mitjans lliures, alternatius, comunitaris... Els mitjans propis dels col·lectius, agrupacions, moviments, activistes...

Aquests mitjans però, viuen en una certa marginalitat, per les dificultats econòmiques per mantenir-los i, en el cas de la ràdio i la televisió, per culpa d’una legislació que només ha contemplat l’opció de mitjans d’empreses privades o mitjans de l’estat (és a dir, controlats pels partits polítics que manen en cada nivell de l’administració, estatal, autonòmica o local).


dilluns, 1 de febrer del 2010

Vic: només empadronament o model de ciutadania?

Per l'equip de SOS-Racisme Catalunya
Més enllà de la legalitat de la proposta del consistori de Vic, així com que s’aprovés o es fes marxa enrere, com finalment ha estat el cas, el més preocupant de tot que ha succeït per SOS Racisme-Catalunya, com entitat de defensa de drets humans des de l’antiracisme, és la reacció popular, la de partits polítics i d’administracions i el panorama que es planteja en qüestió de defensa dels drets humans i construcció d’una societat cohesionada.

Considerem una gran irresponsabilitat política l’ús d’estratègies xenòfobes per tal d’aconseguir rèdit electoral, tal i com considerem que ha fet l’alcalde de Vic. A canvi d’uns quants vots ha fomentat el racisme social i l’estigmatització de la població immigrada amb la conseqüent fractura social.

A partir de la valoració sobre el registre dels ciutadans s’ha obert el camí a tòpics, a la criminalització de la població immigrada i s’ha reforçat el discurs xenòfob que ha començat a calar entre la població, especialment vulnerable a aquests discursos en època de crisi econòmica i social.

Correm el perill que el mateix discurs s’estengui entre la resta de partits polítics justament en un moment crític  com és el inici de la campanya electoral. Fa molts anys que denunciem l’ús de les persones immigrades per aconseguir vots, i tot i que el Pacte Nacional per a la Immigració ho limita, de moment el Partit Popular a Catalunya ja ha anunciat la seva estratègia electoral amb la inclusió d’aquest com a element fonamental. I tot i que esperem que no sigui així, l’experiència ens diu que s’hi sumaran els mateixos partits que avui els titllen d’ “oportunistes”.

Amb això no volem dir que no es pugui parlar d’immigració, sinó que es faci amb rigor i des de la transparència i l’ètica. És un deure de la classe política però també una responsabilitat de la societat civil. Tots i totes podem i tenim el deure de treballar per la cohesió en el nostre comportament del dia a dia, com a pare o mare, veí o veïna, company o companya de feina… I reclamant responsabilitat als representants polítics que hem escollit, el que vindria a ser, en definitiva, fer valer l’aparell democràtic. Hem de defensar la igualtat de drets i d’oportunitats per damunt de tot, com la via única possible per aconseguir una societat justa i per solucionar els problemes actuals.