dimarts, 28 de setembre del 2010

El crepuscle de l’Estat del Benestar als barris

 
Joan Martínez,  president de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC),  (Público, edició del 9 de setembre de 2010)

El moviment veïnal comença aquest setembre la seva activitat als barris amb el gust agre que estan deixant les retallades de drets socials i laborals,  impulsades durant tot aquest curs polític pel Govern de Zapatero. Un gust agre davant el qual donarem una resposta col·lectiva: els i les representants veïnals anirem a la vaga general el dia 29 de setembre evidenciant la gran decepció que sentim d’un govern que teòricament, o segons les sigles, és d’esquerres, i per tant, li pertocaria impulsar unes polítiques més justes socialment i redistributives.
La darrera Reforma Laboral, aprovada pel Senat aquesta setmana, és la gota que ha fet vessar el got: tenim una gestió pública que contínuament està erosionant la qualitat de vida del veïnat. 

Anem pel bon camí?
Un dels exemples d’aquesta marea neoliberal ha estat la retallada social de ZP, anunciada el passat maig. Si aconseguir l’estalvi de 15.000 milions d’euros de dèficit públic entre el 2010 i 2011  s’ha de fer a costa de la qualitat de vida del veïnat, no, no anem pel bon camí. Un govern que s’autodefineix com a progressista hauria d’haver explotat altres vies per assolir aquest estalvi com aplicar una fiscalitat més dura a les transaccions del mercat financer, castigar l’evasió fiscal, o reduir el pressupost militar que cada dia ens costa 50 milions d’euros. (seguir llegint)

dimecres, 22 de setembre del 2010

El 29S ens hi juguem molt!



Pel Secretari General CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego.

Quan la crisi va començar sabíem que hi ha interessos polítics i econòmics que volen aprofitar la crisi per retallar drets socials i laborals. Vàrem advertir des del primer dia que no estàvem disposats a pagar els costos d’una crisi que no havíem provocat i vàrem elaborar propostes alternatives per una sortida solidària de la crisi. 

Volíem un Pacte d’Estat que impulsés, entre d’altres, una reforma financera per fer circular el diner en l’economia real, la productiva, limitar i penalitzar les transaccions especulatives; una reforma fiscal que fes aflorar els recursos en mans de les grans fortunes i en el frau fiscal, per tal de disposar dels ingressos públics suficients per fer les polítiques públiques necessàries; i d’altres reformes en el terreny de l’energia, de l’educació i la innovació i les infrastructures que ajudessin a avançar en el canvi de model productiu i que garantissin la cohesió social.

Malauradament el govern, enlloc d’entomar les nostres propostes i obrir un espai de diàleg social, impulsa reformes que retallen les condicions de vida i de treball de la gent treballadora. Aprova plans d’ajust pressupostari, que passen les tisores en els salaris públics, posen en el congelador les pensions i contaminen la negociació col·lectiva dels sectors privats. Retalla inversions públiques renunciant a l’impuls de l’activitat econòmica i a la creació d’ocupació. Restringeix despesa social que afecta directament la provisió i la qualitat dels serveis públics que rebem la ciutadania. S’insisteix en reformar el sistema de pensions actuant només sobre la despesa i per tant actuant sobre els drets existents.


dimecres, 15 de setembre del 2010

"El Carmel fins fa poc ha estat un barri abandonat"

Entrevista al president de l’AV El Carmel, Fernando González.

Què ha suposat l’arribada del metro pel veïnat d’El Carmel?

Un canvi absolut, una millora molt important per les famílies i, en particular, pels veïns i veïnes que treballen utilitzant el transport públic. Per exemple, pels joves, també ha suposat no haver d’esperar-se fins la nit, ja que el Nitbus pujava fins aquí de tant en tant. Des del punt de vista de transport públic és l’obra més important que s’ha fet al barri, seguit de la remodelació del carrer Llobregós, l’any 1999.
 
Des de quan comença la lluita veïnal per aconseguir l’arribada del metro?

Ufff, quan es funda l’AV d’El Carmel, l’any 1972, comencem a parlar del tema. Aleshores alguns enginyers de l’Ajuntament ens varen dir que estàvem bojos, que mai podria arribar-hi perquè tècnicament era impossible. Anys més tard, el 1985, varem fer un acte a la Plaça Sant Jaume amb la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) i vàrem instal·lar una parada de metro fictícia enmig de la plaça per fer més visible. Vàrem fer el mateix al barri: varem construir una parada simbòlica justament on ara hi ha el metro real, agafant totxos. No varem parar fins que el 2001 varem poder els primers plans del metro, després de molts anys de demanar-lo.

La lluita perquè el transport públic arribi al barri sempre ha estat un front molt present de l’AV. Recordo l’anècdota dels segrestos d’autobusos que fa temps em vares explicar...

Bé, això es remunta a l’època de la clandestinitat quan un grups d’entre 15 i 20 persones  de l’AV, i d’altres amics de partits polítics clandestins, vàrem muntar un autobús clarificant-li al conductor que el vehicle estava segrestat....aleshores va venir la policia... i la veritats, la “vàrem muntar”. En una altra ocasió vàrem punxar les rodes a un altre autobús per a cridar l’atenció. Amb aquesta suma de fets i de pressió hem aconseguit que la flota d’autobusos públics arribi al barri. Ara bé, tot no està aconseguit. Fins fa poc seguim lluitant perquè el 119 arribi al carrer Muhlberg.... En aquest sentit hem anat a parlar amb l’Entitat Metropolitana del Transport però no hi ha manera. Aquesta és encara una assignatura pendent.

Parlant d’assignatures pendents: quines demandes encara estan al tinter?

Avui puc dir que les estacions d’El Carmel, Horta i la Vall d’Hebrón són les més modernes de tot Barcelona  [Fernando ho assegura amb orgull]..i que ha estat durant els darrers deu anys que s’han fet coses, des de que es va esfondrar a causa de les obres del metro. Perquè abans El Carmel havia estat abandonat. Ara podem dir que és un barri més de Barcelona i no un suburbi com algú encara voldria considerar.

Ara bé, les reivindicacions pendents són vàries. Per exemple, volem que la Rambla d’El Carmel sigui soterrada, perquè els cotxes que passen són un perill pels veïns i veïnes. Volem que es faci una vertadera Rambla. Una altra reivindicació pendent seria que s’acabés la segona fase del carrer Llobregós, un projectes que hauria d’haver estat rematat el 2002. Una altra, que es faci una residència per la gent gran. Aquesta reivindicació és avalada per més de 7 mil firmes, les quals han estat adreçades a la regidora del districte, Elsa Blasco, i a la consellera de Benestar Social, Carme Capdevila. Entre vestidors m’han dit que ja tenen el solar, però m’agradaria que es fes públic als veïns i veïnes i als mitjans de comunicació.

dijous, 9 de setembre del 2010

Els barris de barraques a Barcelona: recuperant la seva memòria


Per Alonso Carnicer i Sara Grimal, directors de “Barraques. La ciutat oblidada”, i Mercè Tatjer, geògrafa i historiadora; membres de la Comissió per la memòria dels barris de barraques de Barcelona. (Fotografia de Carles Barba, Can Tunis, 1967)

La Comissió per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona ha presentat a l’Ajuntament de la ciutat una petició ciutadana perquè se senyalitzin els llocs on van estar els principals barris de barraques.

La petició va néixer de la demanda que feia Júlia Aceituno, que va viure en el barri del Somorrostro durant els anys cinquanta, una de les protagonistes del documental de TV3 “Barraques. La ciutat oblidada”. Com milers de persones que van arribar a Barcelona després de la Guerra Civil fugint de la pobresa i la persecució política, no va trobar altre habitatge que una fràgil barraca.

Després d’anys de viure en dures condicions, al Somorrostro i després en un pis ínfim en un polígon d’habitatges, ara viu en condicions dignes. Un canvi positiu, però lamenta que no hi hagi cap recordatori del barri on va haver de passar molts anys: “¿Y el Somorrostro, dónde lo han dejado? Quieran o no quieran, estuvo allí el Somorrostro. Yo creo que los que hemos vivido allí nos merecíamos por lo menos que en las placas el ayuntamiento hubiera puesto ‘Somorrostro’. Porque es como un homenaje para todos los que vivimos allí. No ya por nosotros, sino por todos.”

La petició que s’ha lliurat a l’Ajuntament demana posar el nom del Somorrostro a un tram de la platja de Barcelona i una placa en record del barri. També es demana senyalitzar l’emplaçament d’altres barris de barraques importants com els de Montjuïc, el Carmel i el Turó de la Rovira, la Perona o el Camp de la Bota. 

Seria un reconeixement públic d’una realitat que forma part de la història de la ciutat, un homenatge a les persones que vivint-hi en condicions molt difícils, van contribuir a fer gran Barcelona, i una recuperació de la memòria històrica per al coneixement de les generacions actuals i futures.