La Roja fa desaparèixer 4 milions d'aturats

Per Neus Ràfols, tècnica de Comunicació de la CONFAVC.

La ressaca del triomf de La Roja, després d’endur-se la Copa del Món el passat 11 de juliol, hauria de fer possible també obrir una reflexió entorn del discurs daurat, triomfalista i jacobí, que tots els mitjans de comunicació, tant públics com comercials, van promoure.

Després  de llargs mesos en què els media han fet sensacionalisme i espectacularització amb la crisi econòmica – i poques vegades denúncia de qui l’ha creat-, durant els darrers partits de la selecció i la celebració pública que es va fer a la capital espanyola, la paraula crisi va desaparèixer de la geografia mediàtica, i per tant, de moltes realitats íntimes de les llars construïdes a partir dels discursos ensucrats dels mitjans de comunicació.

A l’Estat espanyol per unes setmanes, les més de 4 milions de persones aturades van desaparèixer de l’imaginari col·lectiu, com també el milió de famílies que tenen tots els seus membre a l’atur o els que estan sobrevivint amb els escassos 420 euros de l’ajuda estatal.

És positiu aquest oasi de felicitat de ficció?  La classe política i els mitjans de comunicació només podien haver optat per difondre aquest discurs anestesiant i acrític per pal·liar la sensació de naufragi econòmic?

Poder gaudir d’un bon partit de futbol – la veritat és que aquest ingredient hi era- ha de significar oblidar altres aspectes de la nostra vida quotidiana?

Recuperant La Lleialtat Santsenca

Per Xavier Julve, tècnic d'Economia Social de la CONFAVC

L’actual context de crisi, més enllà de les dificultats que imposa, sovint en forma de tragèdies personals, pot ser també el moment de nous plantejaments i oportunitats. Aquest tòpic, però, necessita d’accions concretes per fer-se realitat. Accions que tinguin un valor per elles mateixes, però també que s’emmarquin en la construcció d’alternatives al model econòmic dominant.

"Nou" difícilment vol dir "que no s’ha fet mai". És el cas de la oportunitat que ens ofereix el cooperativisme, que té un llarg recorregut a Catalunya com a pràctica organitzativa de les classes populars en els barris. L’empremta del cooperativisme obrer de principis del segle XX encara es deixa veure als carrers. L’edifici de La Lleialtat Santsenca, actualment de propietat municipal, tancat i amb els accessos tapiats, ha esdevingut la metàfora de la desmemòria institucional vers l’economia popular. Per combatre aquest oblit podeu consultar la magnífica exposició del projecte Barri Cooperatiu.

Amb aquest bagatge, que forma part de l'ADN del barri, a Sants s’ha publicat un manifest defensat per més de 40 entitats que s'han fixat un objectiu: recuperar la Lleialtat Santsenca. I no només recuperar l'edifici, que també, sinó recuperar la vivència cooperativa com a forma de relació entre el veïnat. Actualitzant, però, el concepte i incorporant-hi altres maneres de fer teixit social que existeixen en un barri amb la riquesa associativa que té Sants.

El manifest, que podeu consultar,  recull aquesta diversitat. El barri vol la Lleialtat per a usos veïnals: la manca d'espais on desenvolupar activitats limita enormement la capacitat organitzativa de les entitats i del veïnat en general. El barri també vol La Lleialtat per a donar un impuls a la cultura popular: l’esforç enorme de les colles per mantenir-la viva sense mitjans, i veient cada dia un edifici desaprofitat, és esfereïdor. I el barri també vol la Lleialtat per construir el futur amb eines cooperatives que posin a l’abast de tothom altres opcions de consum, feina, oci... de vida, en definitiva.

La Lleialtat Santsenca, i el que representa, es manté viva en la pràctica d’un barri que ha sabut trobar fórmules d'autoorganització a molts nivells. La Falange els hi va robar l'edifici, i cap governant ha tingut la determinació o la sensibilitat de reparar l’espoli. Ja va sent hora. El que es reivindica, doncs, és molt simple: que li tornin la clau de la Lleialtat al seu legítim propietari, que no és un altre que el veïnat de Sants autoorganitzat, com ha estat sempre.

Més informació: http://lleialtat.wordpress.com/

La información, un derecho ciudadano secuestrado

Per Dardo Gómez, secretario general de la Federación de Sindicatos de Periodistas (FeSP)

“La información constituye un derecho fundamental reconocido como tal por el Convenio europeo de los derechos humanos y las Constituciones democráticas, cuyo sujeto o titular son los ciudadanos, a quienes corresponde el derecho de exigir que la información que se da desde el periodismo se realice con veracidad en las noticias y honestidad en las opiniones sin ingerencias exteriores, tanto de los poderes públicos como de los sectores privados.” (Código Europeo de Deontología del Periodismo del Consejo de Europa. Artículo 8. 1de julio de 1993)

Seguramente, a muchos ciudadanos ésto le sorprenda: saber que son propietarios de un derecho que desde hace años les es secuestrado por los medios de comunicación y ocultado por los representantes de la ciudadanía.

Es decir, que tienen derecho a exigir que esa información cumpla con requisitos que le aseguren que lo que recibe tiene la calidad necesaria para resultarles útil en la formación de su opinión sobre los grandes temas ciudadanos.

Ese derecho también implica la obligación de informar sobre aquellos hechos de trascendencia pública; no sobre la vida de algunos personajillos, sino de los temas que afectan a la ciudadanía organizada en cuerpos sociales, como, por ejemplo, una asociación de vecinos.

Durante el difícil tránsito del franquismo a la democracia varios fueron los derechos de la ciudadanía que se reconocieron pero que, hasta ahora, no han sido dotados de las normativas necesarias para ser ejercidos. Entre ellos el derecho a la información, para que todos entendamos que no es cierto que los medios estén para vigilar a los poderes elegidos por la ciudadanía ni para formar nuestra opinión.

Medios y periodistas son intermediarios privilegiados, a los que hemos dotado de un grado superior de la libertad de información, para que cumplan con la obligación paralela de hacer efectivo el derecho de todos a la información.

Para hacer de este derecho una realidad el Foro de Organizaciones de Periodistas -entre las cuales se halla la Federación de Sindicatos de Periodistas- ha elaborado un proyecto de ley de Garantía del Derecho a la Información de la Ciudadanía, que se está haciendo conocer a todas las organizaciones civiles ( se puede consultar en www.fesp.org)

Sin perjuicio de ésto, la ciudadanía catalana tiene la posibilidad de avanzar en el mismo sentido exigiendo a los grupos políticos del Parlament que hagan efectivo el artículo 52 del Estatut que señala:  

1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha d'ésser neutral.  

2. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l'accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l'àmbit de Catalunya."

Es nuestro deber no permitir que las leyes fundamentales sean abandonadas al designio arbitrario de quienes secuestran nuestros derechos; el primero es el de disponer de información de calidad.