El transport públic; un dret social

Per Joan Martínez, president de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya

Una vegada més, encetem el nou any amb una alça generalitzada de les tarifes del transport públic que es sitúa molt per sobre de l’IPC del mes de novembre (0,3%) i desembre (0,9).  Per exemple, els bitllets de Rodalies de Renfe s’han disparat un 6%, i els de mitja distància, un 5%. Les tarifes del transport metropolità – metro, autobús, tramvia i Ferrocarrils de la Generalitat- també s’han apujat considerablement: només el bitllet senzill es dispara i s’alça un 3,70%. Els tres títols més utilitzats, T-10, T-50/30 i T-Mes, que concentren el 97% de les validacions, augmenten un 1’9% de mitjana; sis vegades l’IPC del mes de novembre.

Davant d’aquestes alces un es pregunta: com és que ni la Generalitat – que presideix el consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM)- ni el Govern central -abans de traspassar Renfe- van considerar que aquests increments colpegen directament les butxaques dels usuaris i usuàries i no es basen en una fiscalitat redistributiva? Que aquests augments atempten contra les economies afeblides de molts veïns i veïnes,   precaritzades fa temps per la crisi econòmica, un atur creixent, les ERO’s i el sobreendeutament familiar?

L’any passat les associacions de veïns i veïnes varem sortir el carrer precisament per denunciar els increments generalitzats dels preus dels serveis bàsics. Serveis com l’electricitat, el subministrament de l’aigua, la recollida de la brossa domèstica, i també del transport públic, per sobre de l’IPC, i en una conjuntura de crisi econòmica que aleshores començava a fer trontollar l’economia del país.

40 anys d'acció veïnal a Barcelona i Madrid

Entrevista a Marc Andreu, comissari de l’exposició Barcelona-Madcrid, 40 anys d’acció veïnal
Per Neus Ràfols, tècnica de Comunicació de la CONFAVC

Barcelona-Madrid 40 anys d'acció veïnal és el nom de l’exposició que han organitzat les Federacions d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) i la Federación Regional de Asociaciones Vecinales de Madrid (FRAVM). A Barcelona aquest recorregut per la memòria històrica del moviment veïnal,  es pot visitar a la Capella de Santa Àgata del Museu d'Història de Barcelona  fins a l'1 de febrer. El periodista i historiador Marc Andreu, vinculat a la FAVB i un dels comissaris, ens explica el procés entre vestidors.  

Quina reflexió voldria que s’emportessin els visitants d'aquest mirada entorn el moviment veïnal de la ciutat i de Madrid?

Desitjaria que tothom entengués que és tracta d’una exposició amb un format no convencional per rescatar de l’oblit les lluites i la memòria veïnal que han estat decisives en la construcció de la ciutat democràtica. Les 100 victòries veïnals sobre el mapa de Barcelona i les 80 sobre el mapa de Madrid que són el nucli de l’exposició tenen aquesta intenció. D’entrada pot xocar, però a l’exposició no destaquen les fotos o els clàssics panells explicatius, sinó un important treball de recerca documental (en textos, fotos i cartells) bolcat en forma de pàgina web (www.memoriaveinal.org) i accessible tant des de les pantalles tàctils de la mostra com des de qualsevol ordinador. Una recerca documental que també es pot veure en forma de dos audiovisuals (un de Barcelona i un altre de Madrid) i que estan ambientats per n centenar de cançons urbanes i de lluita que, al llarg de 40 anys, han acabat conformant la banda sonora de la memòria ciutadana de les dues ciutats.

Perquè es va optar per a fer un projecte en comú amb la federació veïnal de Madrid?

La idea de tirar endavant el projecte conjuntament va sorgir fa prop de dos anys a rel de la fluïda relació que mantenen les respectives federacions veïnals: FAVB i FRAVM. I la seva concreció en aquesta exposició va partir de la reflexió anticipada (i crec que encertada) de que, en la perspectiva dels 30 anys d’ajuntaments democràtics, corríem el risc de que la memòria de les lluites veïnals quedés relegada a l’oblit d’uns discursos commemoratius massa institucionalitzats. Així mateix, i en el context de la batalla de l’Estatut i d’altres realitats (fins i tot la rivalitat esportiva Barça-Madrid) que de vegades pretenen enfrontar les dues capitals, ens va semblar que podia ser encertat i pedagògic demostrar que, des de la base, i amb totes les diferències i particularitats que es vulgui, la ciutadania de Barcelona i de Madrid és capaç d’entendre’s i teixir solidaritats a partir d’una història paral•lela i d’uns reptes de present i futur en bona mesura compartits.

Cooperativisme i consum responsable

Un article escrit per l'equip d'Arç Consum Responsable, SCCL / Vinyeta de Jaume Perich

L’expressió “consum responsable” té diversos significats. Generalment pensem que es refereix a allò que consumim (sigui un producte o un servei), però també pot tenir a veure amb el lloc on ho consumim, o la manera amb la qual pensem què hem de consumir, entre altres aspectes.

El consum responsable no consisteix només de comprar algun producte amb una etiqueta de “comerç just”, o de triar una empresa que col·labori amb ONG, sinó en una actitud vers el consum. I aquesta actitud es posa a la pràctica de diferents maneres.
En primer lloc, es tracta de reflexionar sobre les nostres necessitats. En el tipus de societats on vivim –i encara més per aquestes dates- les persones comprem productes i serveis que moltes vegades no necessitem realment, per una qüestió cultural, ja que consumir s’ha convertit en un signe de benestar (ja sigui per consumir menjar fins a electrodomèstics, joguines etc.)
Només amb una planificació acurada de les compres, i amb una valoració realista sobre què necessitem i si realment ho hem de comprar, o podem reutilitzar o reparar algun objecte que ja tenim, estaríem fent un primer pas per a ser uns consumidors més responsables.

En segon lloc, es tracta de valorar què consumim. Actualment al mercat hi ha productes que se certifiquen com a productes de comerç just, ecològics, artesanals etc, però també podem observar si els productes són produïts localment (és a dir, que no han hagut de viatjar milers de quilòmetres amb transports contaminants per arribar a casa nostra), si tenen envasos reciclables o utilitzen poc embalatge, si estan produïts per empreses d’inserció etc.

En tercer lloc, pensar on consumim. Podem comprar els productes o contractar els serveis a grans empreses mutlinacionals, cadenes de supermercats, grans centres comercials etc, o bé a comerços locals, mercats, o a empreses i organitzacions que treballen amb criteris de l’economia social i solidària.