Article de Joan Martínez, president
de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC). Publicat al setmanari Directa.
Darrera de
les retallades socials imposades pels Governs central, autonòmic i alguns
municipals, hi ha la brúixola d’un model de societat que cada vegada més apunta
a altres paràmetres i s’allunya de la centralitat que hauria de tenir la cura
de les persones, tant reivindicada pel moviment feminista i per les vocalies de
dones de les entitats veïnals. M’explico en exemples concrets que fan
esborronar.
El tancament
de gairebé una cinquantena d’urgències nocturnes als centres d’assistència
primària (CAP) de Catalunya i plantes hospitalàries a múltiples hospitals, pot arribar
a destruir 5.000 llocs de treball de l’àmbit sanitari, segons fonts sindicals. És
a dir, es reduirà – i ja s’està fent-la plantilla de metges, professionals de
la infermeria i d’altres professions vinculades a la salut de les persones, que
en principi tenen el noble objectiu d’evitar la malaltia o que aquesta es visqui
de la millor manera possible.
Les
subvencions a les persones amb dependència han caigut un 41% al conjunt del
país. Partides que també proporcionaven serveis de cura de proximitat i creaven
una xarxa de professions i llocs de treball- assistència social, cuidadors i
cuidadores, etc.- vinculats novament a construir una vida més digne als veïns i
les veïnes dependents i als seus familiars.
Fa poc el
govern municipal de Barcelona, liderat pel mateix color polític que el Govern
de la Generalitat, va anunciar que no construirà ni una escola bressol pública
més fins l’any que ve, deixant clar que la llar d’infants prevista al Front
Marítim de Sant Martí no es farà, i que les dues de Gràcia i la de Sant Andreu
hauran d’esperar l’any que ve. Novament, aquest servei de cures i primers
ensenyaments als veïns i veïnes més joves i que eren molt necessari per les
famílies treballadores, quedaran disminuïts, així com les persones
professionals que hi havien de treballar.
Si ens
centren en la gestió municipal d’aquesta ciutat, s’ha quantificat que més d’una
vintena d’equipaments de salut, educació i benestar social que la Generalitat
havia adoptat el compromís de construir al territori barceloní han “quedat fora
de pressupost” del 2011, entre elles l’ampliació de l’Hospital del Mar, la
prorrogació de l’IES Angeleta Ferrer, el col·legi Can Pabra o la residència
Tres Pins. Equipaments que també haguessin proporcionat llocs de treball també
destinats al benestar de les persones, i teòricament, amb unes condicions
laborals dignes.
Amb aquesta
cascada d’exemples vull dir que quan el moviment veïnal està ocupant els CAP’s a
Tarragona, al Vallès, a les comarques del Baix Llobregat, del Maresme i del
Bages, o està sortint al carrer amb altres agents socials per a clamar “Prou a
les retallades socials!", no només estem denunciant la mutilació als barris
d’uns serveis bàsics que creiem essencials i pels quals hem lluitat durant
l’existència del nostre moviment social. També estem denunciant uns canvis de
valors socials des de les administracions públiques, que apunten que ser
mestre, metgessa, cuidadora, treballadora social o professional d’una escola
bressol no té futur.
En definitiva, estan fent creure a les generacions més
joves que la cura de les persones en sentit ampli, - i que ja estava relegada
socialment i econòmicament- no és important en una societat que mima els
mercats i el capital i no a l’ésser humà. És a dir, als veïns i a les veïnes. (article pdf)