La cura de les persones, la última

Article de Joan Martínez, president de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC). Publicat al setmanari Directa.

Darrera de les retallades socials imposades pels Governs central, autonòmic i alguns municipals, hi ha la brúixola d’un model de societat que cada vegada més apunta a altres paràmetres i s’allunya de la centralitat que hauria de tenir la cura de les persones, tant reivindicada pel moviment feminista i per les vocalies de dones de les entitats veïnals. M’explico en exemples concrets que fan esborronar.

 

El tancament de gairebé una cinquantena d’urgències nocturnes als centres d’assistència primària (CAP) de Catalunya i plantes hospitalàries a múltiples hospitals, pot arribar a destruir 5.000 llocs de treball de l’àmbit sanitari, segons fonts sindicals. És a dir, es reduirà – i ja s’està fent-la plantilla de metges, professionals de la infermeria i d’altres professions vinculades a la salut de les persones, que en principi tenen el noble objectiu d’evitar la malaltia o que aquesta es visqui de la millor manera possible.

Les subvencions a les persones amb dependència han caigut un 41% al conjunt del país. Partides que també proporcionaven serveis de cura de proximitat i creaven una xarxa de professions i llocs de treball- assistència social, cuidadors i cuidadores, etc.- vinculats novament a construir una vida més digne als veïns i les veïnes dependents i als seus familiars.

Fa poc el govern municipal de Barcelona, liderat pel mateix color polític que el Govern de la Generalitat, va anunciar que no construirà ni una escola bressol pública més fins l’any que ve, deixant clar que la llar d’infants prevista al Front Marítim de Sant Martí no es farà, i que les dues de Gràcia i la de Sant Andreu hauran d’esperar l’any que ve. Novament, aquest servei de cures i primers ensenyaments als veïns i veïnes més joves i que eren molt necessari per les famílies treballadores, quedaran disminuïts, així com les persones professionals que hi havien de treballar.

Si ens centren en la gestió municipal d’aquesta ciutat, s’ha quantificat que més d’una vintena d’equipaments de salut, educació i benestar social que la Generalitat havia adoptat el compromís de construir al territori barceloní han “quedat fora de pressupost” del 2011, entre elles l’ampliació de l’Hospital del Mar, la prorrogació de l’IES Angeleta Ferrer, el col·legi Can Pabra o la residència Tres Pins. Equipaments que també haguessin proporcionat llocs de treball també destinats al benestar de les persones, i teòricament, amb unes condicions laborals dignes.

Amb aquesta cascada d’exemples vull dir que quan el moviment veïnal està ocupant els CAP’s a Tarragona, al Vallès, a les comarques del Baix Llobregat, del Maresme i del Bages, o està sortint al carrer amb altres agents socials per a clamar “Prou a les retallades socials!", no només estem denunciant la mutilació als barris d’uns serveis bàsics que creiem essencials i pels quals hem lluitat durant l’existència del nostre moviment social. També estem denunciant uns canvis de valors socials des de les administracions públiques, que apunten que ser mestre, metgessa, cuidadora, treballadora social o professional d’una escola bressol no té futur. 

En definitiva, estan fent creure a les generacions més joves que la cura de les persones en sentit ampli, - i que ja estava relegada socialment i econòmicament- no és important en una societat que mima els mercats i el capital i no a l’ésser humà. És a dir, als veïns i a les veïnes. (article pdf)