Una nova fornada de representants veïnals

Per Joan Martínez, president de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) 

Aquest 10 i 11 d’abril, totes les associacions veïnals i federacions adherides a la CONFAVC celebrem la nostra assemblea a Reus. Enguany, com marquen els estatuts, toca renovar la Junta Directiva, l’òrgan que quinzenalment es reuneix per a tirar endavant el Pla de Treball que votem els i les representants veïnals perquè les AV que treballen al territori es pugui enfortir a través de la formació, la comunicació i les campanyes que impulsem des de la CONFAVC amb una visió de país.

Un dels reptes que la nova Junta tindrà, és la de crear complicitats i incorporar a l’organització les aportacions oxigenades de les noves generacions. Les entitats veïnals necessitem de la frescor dels i d’activistes que ja estan desplegant moviments socials als barris i que lluiten per l’accés a un habitatge digne, a una sanitat pública enfortida, a una educació innovadora i a l’abast de tothom: veïnat català i nouvinguts d’altres cultures.
Un jovent i una militància social que ja està impulsant mitjans de comunicació “alternatius” i comunitaris, i que com nosaltres fa 30 anys, és crítica amb la societat actual, allunyada dels valors de la solidaritat, la justícia social i la igualtat. Que vulgui participar en la construcció col•lectiva dels barris i dels pobles i ciutats de Catalunya, salvaguardant el llegat històric de les nostres conquestes socials: els equipaments pels quals hem lluitat tant de temps, la dignitat dels barris dels treballadores i les treballadores, i el patrimoni històric, herència viva de moltes històries vitals col•lectives.

A través de la Fundació CONFAVC, són moltes les persones joves que estan acudin a la formació que impulsem des de les entitats veïnals. Cursos com el de “Gestió multicultural i intervenció en immigració” del projecte dels Grups d’Interacció Multicultural. És esperançador veure cares noves als nostres locals, intercanviant visions de món amb els i les que fa temps que estem treballant voluntàriament pel moviment veïnal.

També és jovent el què està participant del curs de Dinamització sociocomunitària, per aprendre a impulsar intervencions socials als barris, amb les orelles obertes al veïnat i una mirada de coherència i cohesió social. És a dir, impulsant accions per millorar la qualitat de vida del veïnat, però creant vincles entre les persones de l’entorn, d’antigues i noves generacions que alimenten el teixit associatiu ja existent.

Us convidem doncs a participar a la nostra assemblea anual, per escoltar-vos i intercanviar experiències de lluites, que tenen, encara que no ho penseu, molts punts i somnis en comú.
(Publicat al setmanari Directa, versió pdf)

Diversió SÍ Incivisme NO. Pel descans del veïnat

Per Francesc Juliana, president de l'Agrupació de Veïns de Sabadell

A finals dels anys 80 al barri de Gràcia de Sabadell van proliferar els locals de restauració. Amb el temps aquests espais es van anar convertint en nocturns i van canviar la seva tipologia. Es van transformar en discoteques, pubs i bars musicals. Mentrestant el barri va anar creixent en població i extensió i va arribar a un punt que la zona residencial estava a tocar de la zona d'oci. Una zona, que va créixer tant  que a mitjans dels 90 ja movia unes 10.000 persones cada cap de setmana.

La situació es va fer insostenible ja la que els efectes de la zona d'oci influïen negativament en el descans i en la vida normal del veïnat. Aquests van mobilitzar-se i van treballar durament per poder trobar una solució al problema. Es va elaborar, conjuntament amb l'Ajuntament i els operadors d'oci, una normativa especial que pogués satisfer a les dues parts: a l’Agrupació de Veïns i a les empreses operadores.

Aquestes no van estar d’acord amb la nova normativa i no la van acceptar però es va tirar endavant. La nova ordenança restringia l’obertura de noves discoteques. Es van limitar les zones on es podien obrir nous locals; es va determinar que només es podia fer un traspàs del local d’oci. Tampoc es permetia realitzar obres de modificació ni d’ampliació dels locals.

Els anys van anar passant i els efectes de la zona d'oci sobre la zona residencial del barri van continuar. Sorolls, destrosses de mobiliari urbà, destrosses de béns privats dels veïns, vomitades, orins, defecacions, vidres trencats, restes de menjar, papers, “gamberrades”, baralles, ganivetades, trets, etc...  L'Agrupació de Veïns de Gràcia va proposar multitud d’idees per minimitzar els efectes. Es va proposar instal•lar tanques per impedir a la gent forana l’accés al barri durant la nit. Es demanava més vigilància, més control d’aforament en les discoteques, control de l’horari de  tancament d’aquestes,  etc..

Amb els anys s’han aconseguit algunes millores per les quals l’Agrupació havia apostat. Finalment es van instal·lar unes tanques fixes que limiten l’accés al barri durant les nits del dijous, divendres i dissabte a la nit. Hi ha una tanca mòbil vigilada per una unitat policial , durant totes les nits dels dijous, divendres i dissabtes que ha de vetllar perquè només accedeixin al barri els residents.

Actualment , a dia d’avui es continuen patint els efectes de la zona d’oci de la Zona Hermètica: Sorolls, destrosses de mobiliari urbà, destrosses de béns privats dels veïns, vomitades, orins, defecacions, vidres trencats, restes de menjar, papers, “gamberrades”, baralles, ganivetades, trets, “botellons”, amenaces. L’ambient cada vegada és més hostil ja que part del jovent d’avui en dia no té respecte per l’altre gent. Els veïns que han gosat demanar silenci alguna vegada han rebut amenaces de la gent que els molesta. La gent està tipa de patir els efectes nocius de la zona d’oci.

Reclamar al maestro armero: ¿Seguimos a oscuras, después del apagón?

Per Ana Marco, consultora ambiental

Me temo que el calvario de los afectados por el apagón en Catalunya no ha hecho más que empezar y las mayores frustraciones llegarán cuando intenten  presentar sus reclamaciones.

Para empezar tendrá que averiguar ante quién hay que presentar la reclamación porque ¿de qué hablamos cuando hablamos de Endesa?

El consumidor  no es consciente de la maraña empresarial y que hay tras la privatización del sector eléctrico.

Si uno revisa su factura de la luz verá en la parte superior izquierda el logotipo de Endesa, pero ¡ay! Ésto es sólo la marca comercial y no corresponde a ninguna empresa. Nos debemos poner las gafas y mirar en la parte inferior izquierda donde veremos una nota que puede poner "factura emitida por Endesa Energía XXI S.L" y un número de CIF, en el supuesto de que no hayamos picado con una de las fantásticas ofertas del mercado liberalizado donde nos ofrecían descuentos. En el caso que “sigamos con los mismos", realmente no es así: en éste caso la empresa que nos suministra el servicio ya no es Endesa Energía XXI S.L sino Endesa Energía, con otro número de CIF. Tanto la una como la otra son "comercializadoras".

Una vez que haya averiguado con quien tenemos el contrato, debemos entrar en el proceloso mundo de las reclamaciones mediante comunicación telefónica con máquinas a través de números 902, que pagamos de nuestro bolsillo. Cuando finalmente conseguimos hablar con una persona, lo más probable es que sea el trabajador de un “call center”, cuya misión es someterte a un protocolo del que no puedes escapar, solicitándote que repitas tu número de contrato, tu número de CUP y otros datos identificadores, para lo cual debes tener el recibo en la mano. La persona del “call center” que nos atiende tomará nota  y nos adjudicará un número de reclamación que se debe apuntar y procurar no perder porque si no estaremos obligado a repetir todo el proceso. ¿Quien no ha tenido la experiencia con las operadoras de telefonía? Pues el sistema de atención al cliente de Endesa está copiado exactamente y seguramente se reparten los beneficios de las llamadas. Recordemos que es un 902.

Pues bien, ninguna de las empresas con las que podemos tener el contrato es responsable del apagón. De esta gran incidencia es responsable Endesa Distribución Eléctrica, con otro CIF,  que es la propietaria de las redes de distribución en que parece no invierte desde hace años. Dentro de la maraña del sistema eléctrico liberalizado es lo que se llama una empresa "distribuidora".

Las comercializadoras que, recordemos, tienen los contratos con los clientes, pagan un peaje a las  distribuidoras por pasar la electricidad por sus líneas. Se considera que la actividad de distribución es un "monopolio natural", o sea que tienen la exclusiva en el territorio por lo que cambiar nuestro contrato de electricidad no nos va a librar de Endesa, puesto que sea cual sea la empresa con la que contratemos el servicio eléctrico, todas las empresas harán pasar su electricidad por las líneas de Endesa Distribución y nosotros deberemos pagar el peaje correspondiente incluido en el precio de nuestro recibo.

El peaje corresponde al término de potencia y a la energía. Y digo yo, el término de potencia se paga fijo por la "disponibilidad", es decir que si yo contrato 5 kW pago por ella aunque sea mi mes de vacaciones y no haya gastado ni un kWh de energía. Si contrato 10 kW pago exactamente el doble. Ésto de la disponibilidad tiene su miga porque se supone que las líneas de distribución tienen capacidad para que pase energía por el total que tenemos contratado entre todos y todas, que para éso lo pagamos y si nos pasamos de enchufar cosas se dispara el limitador sin más miramientos y nos quedamos sin luz.

¿Olimpíades a Barcelona?

Per Albert Recio, vice-president de la Federació d’AV de Barcelona
En plena crisi econòmica i amb problemes creixents a la ciutat, l’alcalde Hereu ha presentat la proposta de candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d’Hivern al 2022.

Realment sorprenent, sobretot per la manca d’originalitat de la proposta. Les elits polítiques municipals semblen incapaces de sortir del miratge de 1992 i cada cop que llencen una “idea engrescadora” aquesta es tradueix en algun tipus d’esdeveniment a escala internacional.

El fracàs del passat Fòrum de les Cultures sembla que no ha resultat un revulsiu suficient per sortir de l’encanteri. Ara la proposta sona encara més  estrafolària: la de celebrar uns jocs d’hivern en una ciutat mediterrània. Hi ha moltes raons per estar-hi en contra i les experiències anteriors ens poden servir.

En primer lloc, el malbaratament de recursos que significa construir costosos equipaments que després cal mantenir. Anteriors esdeveniments ja ens han deixat “monuments” d’aquesta mena: Estadi Olímpic, Velòdrom, Edifici Fòrum... només caldria afegir-hi les instal·lacions de gel.

En segon lloc, que els esdeveniments han servit sobretot per llançar el model de ciutat turística, un model que ni pot créixer més ni és desitjable que ho faci, vistos els elevats impactes socials que es deixen sentir als barris més turístics (assetjament immobiliari, expulsió del comerç de proximitat, aglomeració i trànsit...).

En tercer lloc, que aquesta és una forma d’eludir allò que realment necessita la ciutat: un debat seriós sobre objectius socials bàsics: desigualtats, qualitat i extensió dels serveis socials, ocupació digna, sostenibilitat, etc. A més, es tracta d’un tipus d’activitat amb un impacte ambiental negatiu que pot justificar una nova onada d’infraestructures i la promoció d’activitats que encara empitjorarien el ja deteriorat medi natural català I tot per quinze dies.

Creiem que són moltes raons per demanar que s’oblidin d’un projecte innecessari i poc meditat.

Ambientalitzem les festes de barri !

Per Aglaia Gómez, tècnica de projectes ambientals de la CONFAVC
 

Des de sempre, les associacions de veïns i veïnes han treballat per fer dels barris llocs més habitables. Aquesta és la seva essència, el motiu pel qual van néixer. I la història veïnal està plena de reivindicacions de caire ambiental: millora de la qualitat de l’aire i l’aigua, demanda d’espais verds al continu urbà, etc. (Vegeu www.memoriaveinal.org)

Les festes populars de barri apleguen els esforços de persones de totes les edats, que cada any combinen enginy, il·lusió i, sovint, pocs recursos per a crear un espai de celebració al barri.
Pocs recursos, presses, massa feina i poques mans, ... Això porta molt sovint a utilitzar vaixella d’un sol ús, envasos individuals i a comprar productes sobreembalats en grans superfícies. La conseqüència: una generació important de residus mal gestionats, que contradiu sovint els esforços esmerçats en donar un clar missatge ambiental als participants dels actes, així com per minimitzar els efectes negatius sobre el medi ambient.
Per corregir aquesta situació és necessària la implicació dels diversos actors, com ara l’administració local, responsable de la recollida dels residus a l’espai públic i les mateixes associacions veïnals.

Tot i així,  si bé és cert que són les administracions públiques les que disposen dels recursos normatius –pensem en les responsabilitats en la producció i distribució d’envasos i embalatges no retornables –  i econòmics, necessaris per dur a terme canvis estructurals en els hàbits de consum i d’ús dels espais públics, és la ciutadania qui ha de ser protagonista en la presa de decisions que afecten a la qualitat del seu propi medi. També és cert que són les associacions veïnals, les que tenen per essència una major capacitat d’apropar-se a la població i transmetre-li aquests missatges.

Durant el 2010, la CONFAVC col·laborarà en l’ambientalització – reciclatge, ús de vaixella reutilitzable, minimització dels residus – de 57 festes populars a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb tasques de sensibilització i informació adreçades a les organitzacions de la societat civil i a la població que aconsegueixen mobilitzar.