Ambientalitzem les festes de barri !

Per Aglaia Gómez, tècnica de projectes ambientals de la CONFAVC
 

Des de sempre, les associacions de veïns i veïnes han treballat per fer dels barris llocs més habitables. Aquesta és la seva essència, el motiu pel qual van néixer. I la història veïnal està plena de reivindicacions de caire ambiental: millora de la qualitat de l’aire i l’aigua, demanda d’espais verds al continu urbà, etc. (Vegeu www.memoriaveinal.org)

Les festes populars de barri apleguen els esforços de persones de totes les edats, que cada any combinen enginy, il·lusió i, sovint, pocs recursos per a crear un espai de celebració al barri.
Pocs recursos, presses, massa feina i poques mans, ... Això porta molt sovint a utilitzar vaixella d’un sol ús, envasos individuals i a comprar productes sobreembalats en grans superfícies. La conseqüència: una generació important de residus mal gestionats, que contradiu sovint els esforços esmerçats en donar un clar missatge ambiental als participants dels actes, així com per minimitzar els efectes negatius sobre el medi ambient.
Per corregir aquesta situació és necessària la implicació dels diversos actors, com ara l’administració local, responsable de la recollida dels residus a l’espai públic i les mateixes associacions veïnals.

Tot i així,  si bé és cert que són les administracions públiques les que disposen dels recursos normatius –pensem en les responsabilitats en la producció i distribució d’envasos i embalatges no retornables –  i econòmics, necessaris per dur a terme canvis estructurals en els hàbits de consum i d’ús dels espais públics, és la ciutadania qui ha de ser protagonista en la presa de decisions que afecten a la qualitat del seu propi medi. També és cert que són les associacions veïnals, les que tenen per essència una major capacitat d’apropar-se a la població i transmetre-li aquests missatges.

Durant el 2010, la CONFAVC col·laborarà en l’ambientalització – reciclatge, ús de vaixella reutilitzable, minimització dels residus – de 57 festes populars a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb tasques de sensibilització i informació adreçades a les organitzacions de la societat civil i a la població que aconsegueixen mobilitzar.

Argentona m'esborrona; la Zona Franca em va patir

Per German Rafales, director del projecte de sensibilització “Implica’t amb els residus” i tècnic de medi ambient de la CONFAVC

A molts polítics i càrrecs directius de la gestió dels residus a Catalunya se’ls hauria de posar els pèls de punta quan es pot comprovar com un municipi, Argentona, aplica un sistema eficient, just fiscalment i sostenible.  Aquesta iniciativa evidencia que, més enllà de les dificultats associades a qualsevol canvi,  la instauració de sistemes de pagament segons la generació de residus són viables,  i fins i tot en un tipus de recollida que no és el porta a porta.

Crec que hem de partir de la idea que els residus no poden pagar-se amb una tarifa plana, malgrat la gran contradicció entre els discursos que parlen de ciutats modernes, quan el pagament d’aquesta tarifa en molts casos està basada en una fiscalitat indirecta. Per exemple, en quants municipis el tractament dels residus domèstics es paguen a partir del consum de l’aigua, o recollides i gestió a través d’ impostos "calaix desastre" com l’Impost de Béns Immobles IBI?

Per exemple, a l’àrea metropolitana, on més residus domèstics es generen pel seu pes poblacional, està gestionada per una entitat supramunicipal, l’Entitat del Medi Ambient, que esmorteix la penalització als municipis que ho fan pitjor i que segueixen actuant com des de principis dels anys 90, sense aprofundir en els criteris d'educació i sensibilització per modificar la percepció de la neteja viària i consolidar la de  residu-recurs. 

Noves tecnologies per la societat de la informació i per millorar ciutats modernes: aquest és el missatge que divulguen sistemàticament els alcaldes i regidors dels governs municipals. Però en molts casos el contenidor de les ciutats segueix essent un vell cubell amb rodes o un iglú desgastat de més de 10 anys i posat al carrer de manera precària i moltes vegades aleatòria. Encara avui en dia municipis de més de 50.000 habitants tenen una elevada ratio de contenidors de rebuig aïllats, o al costat d’un escarransit contenidor de brossa orgànica.