Els nous rostres de la pobresa

Per Jordi Peix, del Banc d’Aliments

La pobresa a Espanya i Catalunya és un fet greu, que s’ha mantingut a uns nivells dels més alts d’Europa i que s’està agreujant a partir del inici de la crisi econòmica que ha provocat un augment del nivell de l'atur, amb una de les taxes  més elevades des dels anys seixanta.

Espanya, junt amb Portugal i Grècia, se situen, any darrera any, a la cua d’Europa: el 18-20% de famílies perceben uns ingressos inferiors al 60% de la mitjana de la població, i Catalunya no n’és una excepció. El mes de març, les estadístiques varen ser  alarmants, ja hem superat a Catalunya les 611.000  persones aturades. El pitjor és que 114.000 ja no tenen subsidi d’atur. La previsió és que es vagi agreujant aquesta realitat, superant el 20% de la població activa. La recuperació serà lenta i es desplegarà en diverses etapes. 

L'Observatori Català de la Inclusió Social va publicar ja el 2006 un xifres similars i allò que és més greu és que l’indicador de pobresa alta detecta un 7% de les famílies amb risc d’exclusió (població que percep menys del 40% dels ingressos de mediana). És  a dir, a Catalunya unes 500.000 persones poden tenir greus problemes d’exclusió social. Es considera que la pobresa de llarga durada, a Espanya i també a Catalunya, té unes característiques fortament estructurals, ja que encara que el 53% de llars reben algun tipus de prestació social (vellesa, jubilació, atur i d’altres), aquestes es situen a un nivell inferior a les d’Europa. El 24% de les llars tenen ingressos inferiors a 14.849 euros a l’any.

Ara, amb la crisi econòmica, la situació s’ha agreujat. En aquest darrer any, les persones ajudades per les entitats benèfiques que acudeixen al Banc dels Aliments han augmentat més d’un 40%. Això és degut a que la situació actual d’alentiment de l’economia ha situat l’atur a prop del 20% de la població activa. És un dels nivells més alts d’Europa, que afecta a tots els nivells de la població però especialment als joves.

1.- L’atur, entre els menors de 25 anys, és del 38,15%. Ja es parla d’una generació perduda. És a dir, un de cada tres parats té entre 20 i 24 anys o és immigrant.

 Però també hi ha la pobresa de llarga durada, amb unes facetes molt diverses que requereixen per cada una d’elles un tractament individual. Els jubilats, les vídues i les famílies monoparentals, encara formen el nucli estructural més nombrós. Entre aquesta població més vulnerable, cal afegir les persones amb malalties cròniques, discapacitats, o drogoaddicció. La realitat és que les persones immigrants ja representen prop de la meitat dels usuaris i usuàries de les entitats benèfiques que acudeixen al Banc dels Aliments de Barcelona.

2.- Actualment estan apareixen nous elements de vulnerabilitat, com és el dels treballadors i treballadores pobres. Persones assalariades amb feina, però amb salaris de 18.883 €/any per sota del llindar de pobresa (Idescat 2009), el de famílies joves del país aturades o mileuristes que suporten costos d’habitatge o hipoteques que representen més del 70% dels seus ingressos.

El silenci o la paraula: l’estat actual de les polítiques memorials

Per Xavier Domènech, historiador de la Universitat Autònoma de Barcelona  

La seu del Memorial  Democràtic tancada, sense director i sense finançament de nous projectes. Motius? 

La seu la tanquen per motius higiènics. El Director... (hi ha reunions a les esferes en aquests moments i més enllà): no hi ha pressupost. La crisi, ja se sap. De fet, de cara a la galeria tot és un gran problema tècnic, no polític. 

Tècnic, ja que difícilment es podria encarar un tancament total de les polítiques memorials. Els que governen ara van votar la Llei del 2007 del Memorial Democràtic. Per què van votar llavors el què tancarien ara? S’hauria d’explicar directament quins motius porten a estar en contra de la construcció d’una memòria basada en els referents republicans i en la lluita de les llibertats contra el franquisme. 

A més, les polítiques memorials s’han implantat prou al territori com per provocar problemes d’ajust amb una part de la base municipal del nou poder. Tanmateix, essent els motius presentats públicament merament tècnics, el cert és que mai La Vanguardia havia dedicat tants articles al Memorial Democràtic per explicar que era sectari o que enaltia la memòria d’uns contra els altres. Un discurs, fet cap a una base social, també justificatiu.  

Aquest no era i no és el problema. Les polítiques memorials desenvolupades en el cicle 2004 – 2010 feien un reconeixement específic a les morts de la rereguarda republicana i es basaven en una cerca constant del consens. Cerca per la qual CIU va acabar per votar a favor de la llei del 2007.  

La inflación en tiempos de crisis

José Miguel Sanz, director de la revista Consumidors. Delegado de la Unió de Consumidors del Vallès Occidental

 Qué difícil es entender la economía y sus indicadores. Parece indiferente si la inflación sube o baja, siempre será negativo. Cuando la inflación es negativa los datos del consumo descienden ya que las personas consumidoras esperamos que los productos bajen más sus precios. Pero el contrario, si es positiva, los problemas son para las familias que con los mismos ingresos deben llenar una bolsa de la compra cada día más cara.

Así ya podemos ver que la inflación está directamente relacionada con el consumo y también con los ingresos familiares. Y en relación a estos últimos existe un debate que podría marcar una gran inflexión en nuestro futuro más inmediato: los salarios deben estar ligados a la productividad como señalan algunos sectores, o tal y como sostienen los sindicatos en su tesis tradicional, deben hacerlo en relación a la inflación. ¿Quién tiene razón? Y sobre todo ¿cómo nos afecta?

La subida de precios nos obliga a cambiar nuestros hábitos de compra, especialmente los alimenticios y de ocio. Así, la competencia entre los productos se vuelve letal ya que el precio y la calidad definirán las preferencias a la hora de consumir. Las famosas “marcas blancas o de empresa” seguirán liderando, con más ventaja, el ranking de productos más vendidos ya que su calidad/precio las hacen muy competitivas. 

Otro fenómeno importante es el esfuerzo de algunas familias por buscar, mediante cooperativas de consumo, productos de proximidad sin intermediarios, consiguiendo ahorrar costes con una calidad destacable.