divendres, 29 d’octubre del 2010

29s: El govern té ara la paraula

Per Josep M. Àlvarez, secretari general de la UGT.

La vaga general del 29 de setembre va ser un èxit. A Catalunya, més del 80% dels treballadors i treballadores la van secundar, un seguiment fins i tot superior a la mitjana estatal. I a la tarda, la ciutadania va acudir a manifestar-se de forma multitudinària a les capitals de província catalanes -a Barcelona vàrem ser més de 400.000 persones- per mostrar el rebuig a la reforma laboral i al gir a la dreta de les polítiques del Govern de l’Estat.

Encara que molts mitjans de comunicació van intentar mostrar una altra realitat, hi ha dos signes evidents del seguiment massiu de la vaga. Segons Red Eléctrica Española, a les 8 hores el consum elèctric se situava en el 28%, per sota d’un diumenge o festiu, una forta caiguda causada per l’aturada de les grans indústries del país. 
D’altra banda, l’estat de les carreteres a l’Àrea Metropolitana de Barcelona era insòlit a les 9 hores. En plena hora punta, el trànsit era absolutament fluid a totes les carreteres i sense cap incidència, tenint en compte, a més, que els transports públics funcionaven en serveis mínims.

D’altra banda, la UGT de Catalunya rebutja els actes violents i els aldarulls que van tenir lloc al centre de Barcelona el dia 29, provocats per una minoria que res tenien a veure amb els sindicats convocants de la vaga general i de la manifestació contra la reforma  laboral,  i  que  van  intentar  alterar  la normalitat democràtica de la jornada. 
Després del 29-S, el Govern de l’Estat ha de reflexionar sobre la resposta aclaparadora que ha rebut al carrer contra les retallades de drets socials i laborals que ha engegat, i ha d’obrir un nou procés negociador amb els agents socials per rectificar una reforma laboral que no té res a veure amb la situació de crisi econòmica que viu el país i que només serveix  per  desregular  el  mercat  de  treball, facilitar i abaratir l’acomiadament,  i desprotegir  encara  més  els  treballadors  i  les treballadores.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

"Ni tú ni yo somos nadie, si tú y yo no somos nosotros": la denúncia veïnal del "Cas Palau"


Per Maria Mas, vice-presidenta de l'AV del Casc Antic.

La pressió popular organitzada ens demostra que som capaços de canviar els projectes especulatius tant de l’administració com dels interessos privats
Cada vegada més ens adonem que els polítics estan al servei dels lobbies econòmics que són els que marquen el ritme de transformació dels nostre barris i de la nostra ciutat. La proposta de construir un hotel al costat del Palau de la Música és una prova més del servilisme de la política als interessos econòmics especulatius.

Durant quatre anys hem estat lluitant en contra d’aquest projecte l´Associació de Veïns del Casc Antic i Veïns en Defensa de Barcelona Vella, des de dues vessants: per un costat informant als veïns i veïnes dels efectes que podia tenir pel barri la construcció d’un macro hotel i corresponent aparcament , la destrucció de patrimoni i el fet de canviar l’ús d’un sistema dotacional com l´equipament comunitari ( l’Escola La Salle Comtal) .  De l’altra part, amb l’actuació jurídica.  

Assemblees, actes informatius, recollida de 3.500 signatures, rodes de premsa, vermuts i “xoriçades” al carrer i un llarg contacte amb el veïnat, que juntament amb la intervenció jurídica duta a terme per l’advocat Daniel Jimenez, han fet possible la retirada de la modificació del Pla General Metropolità i la conseqüent retirada de construcció de l´Hotel.

És cert que l’autoinculpació del lladre Millet ha afavorit que sortissin a la llum totes les martingales dels interessos privats i el servei de la política a aquests interessos per especular més fàcilment.

Quin procés participatiu?
En el transcurs de la lluita ens implicaren en "un procés participatiu" organitzat per part del  Districte on la participació del veïnat es limitava a opinar sobre aspectes de com volíem l’hotel. En cap cas podíem  manifestar-nos en contra de la seva construcció ja que hi havia una invariable que així ho determinava. Per aquest motiu ens vàrem retirar del procés participatiu deixant clars els motius de la nostra retirada, ja que des de l’inici ens vàrem manifestar en contra de la totalitat del projecte.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

On és l'enemic? La necessitat d’autocrítica al món veïnal

Per Gala Pin, membre de l'AV de l'Òstia de la Barcelona/Fotografia cedida per Óscar Lázaro.

En els últims anys han sorgit espontàniament plataformes veïnals que reivindiquen “millores” pels nostres barris o denuncien degradació, problemes de convivència i “inseguretat” al marge de les associacions veïnals (AV). Això ens ha obert la porta a moltes AV a fer una reflexió autocrítica necessària en temps de crisi i d’escassa mobilització.

Com a moviment veïnal tenim actualment una mancança greu a l’hora d’interpel·lar a molts veïns i veïnes amb el nostre discurs i formes de fer, ja que moltes vegades el veïnat sent les nostres propostes alienes a la seva quotidianitat, encara que siguin pertinents.

Una de les tasques crucials d’una associació veïnal és construir una visió global de barri més justa  i incloent a través del coneixement del territori concret en què actuem, amb una composició social cada vegada més heterogènia i paradoxal. Aquesta tasca porta implícita la necessitat de transmetre eixa visió de barri i emmarcar-la en un context de ciutat -neoliberal-, en el qual un projecte de barri fet des de baix entrarà en conflicte amb l’administració i els poders econòmics.

Sense entrar a analitzar si les AV hem assolit la tasca, el què resulta innegable és que partim moltes vegades d'un concepte de veïnat obsolet i poc acurat a les nostres realitats properes.
A més, tenim serioses dificultats per trobar vies de comunicació de les nostres tasques. Així doncs, quan existeix la transmissió d’un projecte global de barri habitualment aquesta fracassa. Per tant, no podem deixar de valorar positivament el sorgiment d’aquestes noves plataformes, i apropar-nos per veure de quina manera ens podem contaminar els uns als altres.  

L’autorganització de veïns i veïnes en plataformes, grups... pot ajudar a restaurar un teixit social cada vegada més erosionat per les condicions de vida. En el cas dels barris del centre de Barcelona, per exemple, pot ser la pressió turística.

No obstant això, “la intenció no és el que compta” i per això quan un grup que s’erigeix com a un interlocutor en un barri vol intervenir en un territori concret és necessari conèixer tant les conseqüències que pot arribar a tenir la intervenció, com els motius que han portat a eixa situació determinada. Per intervenir en una situació de conflicte cal saber qui és l’enemic. I aquest no pot ser aquell que no ha decidit estar on està.

Diferents plataformes veïnals sorgides recentment reprodueixen un discurs genèric contra l’administració, però focalitzen les seves crítiques en la brutícia, aquells que generen inseguretat a peu de carrer (des de “rateros” fins a turistes), o inclús els sense-sostre, per la imatge que generen. Si identifiquem com enemic que no ha decidit exercir el seu paper, estem apuntant malament.