El passat mes de novembre, els resultats de les eleccions autonòmiques ens va ficar la por al cos. El partit d’extrema dreta Plataforma x Catalunya (PxC) es va quedar a les portes del Parlament amb ni més ni menys que 75.000 vots.
Era només un avís del què havia de passar a les eleccions municipals que acabem de celebrar: el partit xenòfob ha ampliat de manera significativa la seva presència als municipis de Catalunya, aconseguint 67 regidors en gairebé 40 municipis. Tot i que ha aconseguit 10.000 vots menys que a les autonòmiques, s’ha convertit en la sisena força política en vots. Fita que ha merescut la felicitació de Jean Marie Le Pen, la líder de l’extrema dreta a França.Si als 65.000 de PxC li sumem els vots a altres grups com Via Democràtica, que ha aconseguit un regidor a Sant Just; Partit per Catalunya (PxCat), escissió de PxC a Cervera que ha aconseguit un regidor, i el MSR, que tot i no tenir representació ha aconseguit gairebé el 4% d’escrutini a Roses, per exemple; el resultat final de vots a l’extrema dreta és considerable. Sense perdre de vista els vots a la dreta extrema, representada per alguns líders del Partit Popular, que han fet seu el discurs més radical que ha utilitzat mai un partit institucional a Catalunya. Una estratègia racista amb la que malauradament han aconseguit els millors resultats del PP al nostre país.Quina lectura hem de fer d’aquests resultats?
En primer lloc, és evident que l’onada de creixement de l’extrema dreta que planeja per tota Europa des de fa anys ha arribat a Catalunya. La crisi econòmica i la conseqüent crisi social han deixat el terreny abonat per les llavors de l’odi racial, com ha passat en altres moments de la història. Ara l’enemic és la persona immigrada, la musulmana, la fàcilment identificable i sobre la que es poden abocar les pors i prejudicis. I el missatge és fàcilment assumible ja que durant dècades de lleis racistes i de discurs utilitarista que tracta les persones immigrades com treballadores alienades, ens han inculcat que no són ciutadans i ciutadanes de ple dret.
En segon lloc, les tensions de convivència, la crisi de valors, la feblesa dels moviments socials o esperit de lluita de classe, i, sobretot, la política d’escassetat són el context ideal pels seus dogmes. Les respostes fàcils a problemes complexos és l’eina més eficaç d’aquestes formacions. De fet els municipis on ha obtingut més vots PxC –va presentar 109 llistes- són aquells on hi ha una elevada taxa d’atur i un alt percentatge d’immigració. Fins i tot algunes teories diuen que la situació econòmica és un factor més determinant que el perfil demogràfic per l’èxit de l’extrema dreta.
Però allà on els partits democràtics mostren un discurs més dur contra la població immigrada, els partits d’extrema dreta no han obtingut bons resultats. Potser els casos més clars són Badalona i Lleida. Si a la primera ciutat el líder del PP ha radicalitzat encara més el seu discurs antiimmigració –fins al punt d’estar imputat per instigació a l’odi racial i injúries-; a la segona, l’alcalde del PSC ha destacat durant aquests anys per la seva “mà dura” contra els forans, fins i tot va engegar el perillós i llaminer debat de la prohibició de l’ús del vel integral –o burka-. A aquests municipis PxC va obtenir un miler de vots escàs.
Però que el vot xenòfob es quedi en els partits democràtics amb discurs racista és una bona solució? De cap manera. Amb l’assimilació del discurs d’extrema dreta estaríem debilitant els partits però no la ideologia. Ans al contrari, estarem legitimant el discurs de l’odi i la discriminació i obrint les portes a que altres formacions les recuperin i les portin fins allà on un partit democràtic no pot arribar.
No podem obviar que els bons resultats aconseguits a les urnes els donarà impuls, però no els dóna la raó. Els regidors obtinguts els obre un període de 4 anys amb un altaveu els plens municipals des d’on predicar el seu odi xenòfob. Però això no vol dir que estiguin en la posició correcta sinó que han sabut aprofitar-se de la desesperació de la gent per aconseguir el seu vot a base de falsedats racistes que posen en perill l’estabilitat de la societat.
El que està clar és que entrem en un període complicat pels drets humans i els valors en general; estem en un context en el què prima el factor econòmic, i en el què sota l’amenaça de la por i la inseguretat permetem que es vulnerin i es retallin els drets i llibertats, de les persones immigrades i de tothom. Els resultats d’aquestes eleccions són un fracàs com a societat, que per una banda no ha sabut donar respostes a la complicada situació, i que per una altra està repetint els mateixos errors del passat.
La responsabilitat de les associacions, entitats i de tots els actors socials és treballar per defensar els fonaments de l’Estat del Benestar, l’Estat de Dret, el respecte pels valors i tot allò que ens fa ser una societat democràtica. Cal reforçar la base social perquè no hi hagi ni mil ni cent, cap persona que es deixi endur pel discurs de l’odi racista i xenòfob. Perquè si tu consideres al teu veí o veïna immigrada un ciutadà com tu, no et deixaràs convèncer dels postulats de l’odi. Si tu reconeixes l’enemic real, no et faran ballar assenyalant un fals botxí, que està igual de malament o pitjor que tu.
Entrades
