El transport públic; un dret social

Per Joan Martínez, president de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya

Una vegada més, encetem el nou any amb una alça generalitzada de les tarifes del transport públic que es sitúa molt per sobre de l’IPC del mes de novembre (0,3%) i desembre (0,9).  Per exemple, els bitllets de Rodalies de Renfe s’han disparat un 6%, i els de mitja distància, un 5%. Les tarifes del transport metropolità – metro, autobús, tramvia i Ferrocarrils de la Generalitat- també s’han apujat considerablement: només el bitllet senzill es dispara i s’alça un 3,70%. Els tres títols més utilitzats, T-10, T-50/30 i T-Mes, que concentren el 97% de les validacions, augmenten un 1’9% de mitjana; sis vegades l’IPC del mes de novembre.

Davant d’aquestes alces un es pregunta: com és que ni la Generalitat – que presideix el consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM)- ni el Govern central -abans de traspassar Renfe- van considerar que aquests increments colpegen directament les butxaques dels usuaris i usuàries i no es basen en una fiscalitat redistributiva? Que aquests augments atempten contra les economies afeblides de molts veïns i veïnes,   precaritzades fa temps per la crisi econòmica, un atur creixent, les ERO’s i el sobreendeutament familiar?

L’any passat les associacions de veïns i veïnes varem sortir el carrer precisament per denunciar els increments generalitzats dels preus dels serveis bàsics. Serveis com l’electricitat, el subministrament de l’aigua, la recollida de la brossa domèstica, i també del transport públic, per sobre de l’IPC, i en una conjuntura de crisi econòmica que aleshores començava a fer trontollar l’economia del país.

Tampoc és casualitat, com hem denunciat entitats del moviment veïnal, els sindicats majoritaris i les organitzacions d’usuaris i consumidors, que aquestes alces s’hagin aprovat sense haver estat convocat el Consell de Mobilitat de l’ATM, que és l’òrgan consultiu d’usuaris. Aquesta és la participació que les administracions públiques prediquen?

El cost de les noves infraestructures no hauria de ser assumit pels usuaris. L’accés a una bona mobilitat és un dret social, com el d’una sanitat pública descentralitzada, l’accés a un habitatge digne, i a uns equipaments culturals. Per això, i per garantir aquets dret, fa anys que entitats veïnals i de la societat civil hem estat alertant de la necessitat d’una nova llei del finançament del transport públic. El seu accés és un dret social fonamental, que ha de vertebrar un territori més cohesionat i una igualtat d’oportunitats per a tot el veïnat. (llegir comunicat)