dimecres, 27 d’abril de 2011

Els nous rostres de la pobresa

Per Jordi Peix, del Banc d’Aliments


La pobresa a Espanya i Catalunya és un fet greu, que s’ha mantingut a uns nivells dels més alts d’Europa i que s’està agreujant a partir del inici de la crisi econòmica que ha provocat un augment del nivell de l'atur, amb una de les taxes  més elevades des dels anys seixanta.

Espanya, junt amb Portugal i Grècia, se situen, any darrera any, a la cua d’Europa: el 18-20% de famílies perceben uns ingressos inferiors al 60% de la mitjana de la població, i Catalunya no n’és una excepció. El mes de març, les estadístiques varen ser  alarmants, ja hem superat a Catalunya les 611.000  persones aturades. El pitjor és que 114.000 ja no tenen subsidi d’atur. La previsió és que es vagi agreujant aquesta realitat, superant el 20% de la població activa. La recuperació serà lenta i es desplegarà en diverses etapes. 

L'Observatori Català de la Inclusió Social va publicar ja el 2006 un xifres similars i allò que és més greu és que l’indicador de pobresa alta detecta un 7% de les famílies amb risc d’exclusió (població que percep menys del 40% dels ingressos de mediana). És  a dir, a Catalunya unes 500.000 persones poden tenir greus problemes d’exclusió social. Es considera que la pobresa de llarga durada, a Espanya i també a Catalunya, té unes característiques fortament estructurals, ja que encara que el 53% de llars reben algun tipus de prestació social (vellesa, jubilació, atur i d’altres), aquestes es situen a un nivell inferior a les d’Europa. El 24% de les llars tenen ingressos inferiors a 14.849 euros a l’any.

Ara, amb la crisi econòmica, la situació s’ha agreujat. En aquest darrer any, les persones ajudades per les entitats benèfiques que acudeixen al Banc dels Aliments han augmentat més d’un 40%. Això és degut a que la situació actual d’alentiment de l’economia ha situat l’atur a prop del 20% de la població activa. És un dels nivells més alts d’Europa, que afecta a tots els nivells de la població però especialment als joves.

1.- L’atur, entre els menors de 25 anys, és del 38,15%. Ja es parla d’una generació perduda. És a dir, un de cada tres parats té entre 20 i 24 anys o és immigrant.

 Però també hi ha la pobresa de llarga durada, amb unes facetes molt diverses que requereixen per cada una d’elles un tractament individual. Els jubilats, les vídues i les famílies monoparentals, encara formen el nucli estructural més nombrós. Entre aquesta població més vulnerable, cal afegir les persones amb malalties cròniques, discapacitats, o drogoaddicció. La realitat és que les persones immigrants ja representen prop de la meitat dels usuaris i usuàries de les entitats benèfiques que acudeixen al Banc dels Aliments de Barcelona.
2.- Actualment estan apareixen nous elements de vulnerabilitat, com és el dels treballadors i treballadores pobres. Persones assalariades amb feina, però amb salaris de 18.883 €/any per sota del llindar de pobresa (Idescat 2009), el de famílies joves del país aturades o mileuristes que suporten costos d’habitatge o hipoteques que representen més del 70% dels seus ingressos.
El de famílies d’origen africà o llatinoamericà que varen optar pel reagrupament familiar i ara no poden suportar l’augment de les despeses per habitatge i els seus serveis. Cal tenir en compte que en els darrers dos anys les despeses que més han augmentat són les estructurals que són totalment inelàstiques (no es poden reduir), com són els serveis lligats al habitatge com l’aigua, l’energia i fins i tot les taxes municipals.

3.- Finalment, la nova font de pobresa i exclusió social és la d’una important borsa de perones immigrants en situació irregular, que realitzaven treballs en el sector de la construcció o serveis, ambdós greument afectats per la crisi. Al trobar-se sense regularitzar, agafen feines esporàdiques en treballs de temporada, i les seves dones en el servei domèstic o en l’assistència a persones amb dependència, que les aïlla i dificulta la seva inserció social.  I no consten en les dades d’atur, ni en les de la pobresa, senzillament no existeixen.... estadísticament.

4.- A tot això, s’afegeix la incorporació de nous segments de població, que van exhaurint els temps de subsidi per atur, que sovint són molt curts d’acord amb els pocs anys cotitzats. L’esforç que estan realitzant les diverses administracions amb competències i responsabilitats socials és important. Les entitats benèfiques, avui anomenades d’interès social, situades en el primer front d’escomesa del problema, estan multiplicant els esforços i donen unes greus senyals d’alarma davant la immensitat d’una problemàtica de difícil solució a curt termini. És per això, que cal continuar treballant plegats aportant nous medis, i proposant actuacions ja no temporals, sinó permanents. El Banc dels Aliments de Barcelona és conscient d’aquesta situació i és per això que està buscant noves fonts de subministre d’aliments per atendre a la demanda creixent. Estem tornant a les captes al carrer, als mercats, a les empreses, a les escoles, a les associacions,  i ara fins i tot al Nou Camp, per cobrir els mesos buits.

5.- Les estadístiques sobre la pobresa reflecteixen difícilment la realitat. A partir del tractat de Lisboa, es van unificar criteris. Es considera pobre és el que te una renda inferior al 60% de la mitjana. Això vol dir que hi hauria més d’un milió de pobres a Catalunya. També hi ha altres definicions com és la pobresa alta i la severa. Per mesurar la població amb necessitat de ser assistida considerem la pobresa alta, que a Catalunya representen un 7,2% de la població, unes 500.000 persones. Això significa el doble de persones i per tant de necessitats que en el 2007.

Si en temps de dictadura es declaraven “estats d’excepció polítics”, en temps de democràcia s’han de declarar “estats d’excepció social”, per aquells temes que el sistema vigent no pot resoldre. És per això que demanem la col·laboració de tots els ciutadans.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada