Salvem el Xalet de l'antic Institut mental: l'enderrocament suposa oblit

Per l'equip de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris

El districte de Nou Barris va patir una urbanització desenfrenada durant la segona meitat del segle XX que va fer que molts elements arquitectònics desapareguessin. Entenem que les prioritats eren unes altres. Però aquelles decisions, van dissenyar el futur, que és ara el nostre present.

A dia d'avui,  la regidoria del districte de Nou Barris vol iniciar un projecte de remodelació de la caserna de la Guàrdia Urbana que implica enderrocar un element patrimonial: el Xalet de de l'antic Institut Mental. Des de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, no ens oposem a la realització d’unes obres necessàries per a la Guàrdia Urbana. Ens oposem a “aquest” projecte, que implica per a la seva realització, l’enderrocament del Xalet.

Fins fa uns mesos, tot el conjunt de l’antic Institut Mental estava catalogat amb nivell "C", cosa que implicava que no es podia enderrocar, ja que cal conservar la volumetria. 

Actualment, l’edifici manté aquesta catalogació de protecció però el Xalet ha estat (re)catalogat amb nivell "D",  fet que significa  que es pot enderrocar, després d'elaborar un exhaustiu informe. Amb aquesta nova catalogació, el projecte previst ja és viable, perquè no hi ha cap element-obstacle patrimonial que ho impedeixi.

Des de l’Arxiu Històric, volem deixar constància que aquest projecte no ha passat per cap  ple, per cap reunió participativa ni informativa amb les entitats, ni per la Comissió de patrimoni del districte. L’Arxiu Històric, i d’altres organitzacions, ens hem assabentat per la premsa. I quan hem posat el crit al cel, aleshores ens han convocat d'un dia per altre, per dir-nos que no calia informar-nos prèviament i que no es modificaria res del projecte. A més, ens han demanat que no féssim "soroll" i que si volem podem participar en l'elaboració de l'informe que després quedarà dipositat a l’Arxiu Municipal.

Considerem que des de la regidoria, no es té en compte el que és realment el patrimoni, tot i que estiguin avalats per un equip tècnic de responsables municipals relacionats amb instàncies patrimonials. Aquests professionals consideren que el Xalet no té valor artístic, arquitectònic ni turístic. Per tant, són coherents amb aquest plantejament, i per tant, es justifica que hagin decidit i manifestin que no els calia consultar ni informar a les entitats en quant a la (re)catalogació, ni els calia informar ni sotmetre a debat públic el projecte que preveia l’enderrocament.

En canvi, des de l’Arxiu Històric, quan parlem de "patrimoni" preferim un enfocament més cultural i participatiu, més des de la ciutadania. Per nosaltres, el patrimoni és passat, és testimoni del pas del temps, és font històrica, és memòria històrica, és identitat, és participació ciutadana, i també abarca els records d’infància, sentiments. Però el més important, és que el patrimoni és un element social i cultural que ens permet explicitar allò que volem deixar a les generacions del futur. Cal tenir en compte que tots els elements patrimonials que han desaparegut - ique van ser enderrocats o que han caigut- han anat desapareixen de la memòria, i per tant, de la memòria històrica dels ciutadans i ciutadanes de Nou Barris.

L’enderrocament suposa l'oblit

Considerem que un expedient a les prestatgeries de l'arxiu municipal no afavoreix el desenvolupament de la consciència històrica, dels valors d’una ciutadania crítica, participativa i democràtica, ni la comprensió del passat per poder prendre decisions en el present i poder pensar el futur què volem. El patrimoni és més que un recurs econòmic, turístic o artístic. És un element que afavoreix l’intercanvi, la formulació de preguntes, el descobriment, la curiositat, les ganes de saber, la voluntat de decidir.

Per exemple, el Xalet és l'evidència que a l'Institut Mental hi havia classes socials també dins dels hospitals. És l'evidència que malgrat els avenços que va suposar en qüestions de teràpia i atenció a les persones malaltes mentals, es van mantenir els privilegis econòmics i socials que hi havia a l'exterior. És la prova que a l'interior també hi havia distincions, que hi havia malalts preferents, de primera i de beneficència. Tot i que aquesta realitat, no es qüestiona els avenços terapèutics de la medicina psiquiàtrica implantada. Per això, malgrat que no tingui rellevància artística, considerem que si té rellevància històrica i social, i per això defensem que no s'ha d'enderrocar. Pensem que s'ha de conservar perquè sigui un testimoni de la seva època.
 No ens neguem que la Guàrdia Urbana disposi d'unes instal·lacions adequades, però pensem que cal repensar l'actual projecte. S'ha de fer compatible la gestió i preservació patrimonial amb les demandes socials actuals.

La classe política parla de participació ciutadana i de memòria històrica. De fet, sempre ho escriuen al Programa d'Actuació del Districte (PAD), però quan tenen l'oportunitat de posar-ho en pràctica, sembla que se'ls oblida i decideixen 'tirar pel dret', sense iniciar els processos participatius. Segurament, perquè els processos participatius alenteixen la presa de decisions ja que han de trobar el consens.

Des de l’Arxiu Històric, no volem un “patrimoni d’expedient”, fruit de la (re)catalogació i l’enderrocament. Volem un “patrimoni vigent”, fruit de polítiques de preservació, promoció i articulació social.

I aprofitem aquest espai per fer alguna pregunta més: Què hi ha de can Valent? I de Torre Baró? I de la Granja del Ritz? I del Rec comtal? I de can Carreras?
Per tot això clamem: salvem el xalet de l'Institut Mental!