divendres, 25 de novembre de 2011

Ja n'hi ha prou! No oblidem les nostres veïnes!

M. Carme Carrió Salabarnada, membre de la Junta de la CONFAVC i de l'AV de Les Escodines de Manresa.
Un any més arribem al dia 25 de novembre indignades per la mort continuada de dones a arreu del  país, un any més hem de celebrar “el dia internacional contra la violència masclista”, i un any més continuarem fent els rituals d’encesa d’espelmes, minuts de silenci, i manifestos contra els assassinats de dones de totes les condicions, edats i classes socials......

Per això el nostre crit es d’una total indignació davant dels maltractaments de persones sense que canviïn les estructures dominadores vers aquesta situació, ja siguin per part dels estats totalitaris que practiquen la lapidació de les dones entre altres barbaritats, o bé d’estats democràtics que no estan fent tot el que cal perquè això no passi amb tanta freqüència, i puguin anar desapareixent tots aquests comportaments tan destructius.

Són moltes les coses que falten per canviar per tal de reduir el nombre de morts anuals de dones. En primer lloc, la mirada dels jutges quan en les seves sentències no són prou contundents en apartar els maltractadors de les seves víctimes amb garanties sòlides de protecció a les dones. 
En segon lloc en l’àmbit familiar quan algunes  famílies no ajuden prou a les dones a trencar la presó en la qual estan sotmeses en el dia a dia de la seva vida.  En tercer lloc,  els mitjans de comunicació audiovisuals quan en els seus programes, per tal de pujar les audiències, no cuiden gens bé els continguts que s’hi donen. Per últim en el marc de la publicitat, que tant en els mitjans escrits com els audiovisuals (TV; premsa i ràdio), és promou la imatge de la dona només en clau consumista, sotmesa i dependent d’agradar al col·lectiu masculí. Els anuncis de prostitució als diaris en són un clar i vergonyós exemple d’aquesta altre violència masclista silenciada fins ara.

Hi ha també una altra denúncia que volem fer des del moviment veïnal. En el conjunt de dones assassinades hi trobem, de manera lamentable, “dones nouvingudes”  i en la nostra societat s’hi senten comentaris de “no són de  les nostres”. Comentari pervers que no podem acceptar de cap manera. Davant d’aquestes veus, nosaltres les dones, hem de dir, “Escolteu: quan maten una dona, ens afecta a totes nosaltres. És com si ens matessin a nosaltres mateixes, almenys així es com ho sentim”.

Ens agradaria que ja no haguéssim de redactar més escrits com aquests de cara el futur. Que no tinguéssim de fer cap encesa d’espelmes a cap plaça de cap ciutat,  que no calgués fer més minuts de silenci per cap víctima sigui del país que sigui, i ens agradaria que l’educació i les lleis fomentessin el respecte, l’estima, i la dignitat  de tots els éssers humans.


Il·lustració d'una exposició de l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada