Pel Secretari
General CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego.
Quan la crisi va començar sabíem que hi ha
interessos polítics i econòmics que volen aprofitar la crisi per retallar drets
socials i laborals. Vàrem advertir des del primer dia que no estàvem disposats
a pagar els costos d’una crisi que no havíem provocat i vàrem elaborar
propostes alternatives per una sortida solidària de la crisi.
Volíem un Pacte d’Estat que impulsés, entre d’altres, una reforma financera per fer circular el diner en l’economia real, la productiva, limitar i penalitzar les transaccions especulatives; una reforma fiscal que fes aflorar els recursos en mans de les grans fortunes i en el frau fiscal, per tal de disposar dels ingressos públics suficients per fer les polítiques públiques necessàries; i d’altres reformes en el terreny de l’energia, de l’educació i la innovació i les infrastructures que ajudessin a avançar en el canvi de model productiu i que garantissin la cohesió social.
Volíem un Pacte d’Estat que impulsés, entre d’altres, una reforma financera per fer circular el diner en l’economia real, la productiva, limitar i penalitzar les transaccions especulatives; una reforma fiscal que fes aflorar els recursos en mans de les grans fortunes i en el frau fiscal, per tal de disposar dels ingressos públics suficients per fer les polítiques públiques necessàries; i d’altres reformes en el terreny de l’energia, de l’educació i la innovació i les infrastructures que ajudessin a avançar en el canvi de model productiu i que garantissin la cohesió social.
Malauradament el govern, enlloc d’entomar les
nostres propostes i obrir un espai de diàleg social, impulsa reformes que
retallen les condicions de vida i de treball de la gent treballadora. Aprova plans
d’ajust pressupostari, que passen les tisores en els salaris públics, posen en
el congelador les pensions i contaminen la negociació col·lectiva dels sectors
privats. Retalla inversions públiques renunciant a l’impuls de l’activitat
econòmica i a la creació d’ocupació. Restringeix despesa social que afecta
directament la provisió i la qualitat dels serveis públics que rebem la
ciutadania. S’insisteix en reformar el sistema de pensions actuant només sobre
la despesa i per tant actuant sobre els drets existents.
