dilluns, 16 de novembre de 2009

“Amb la quarta reforma de la Llei d’Estrangeria el Govern ha volgut donar senyals que Espanya ha perdut la memòria i ara tanca les portes”


Hugo Colacho, president de la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès (FAIV).
 

Per Neus Ràfols, tècnica de Comunicació de la CONFAVC.


El 23 de setembre “La marxa per la igualtat” va partir de Sabadell i Terrassa per denunciar la retallada de drets humans que suposa la quarta reforma de la Llei d’Estrangeria.  Els 60 marxants van arribar un mes després a Madrid, quan al Congrés de Diputats s’estava discutint i aprovant el nou text. Una de les entitats impulsores d’aquest acte de protesta va ser la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès (FAIV). Nosaltres hem parlat amb el seu president, Hugo Colacho.

Quins punts foscos té aquesta darrera reforma de la Llei d’Estrangeria?

Com a concepte general, ja és negativa perquè segueix tractant a les persones immigrants com a força de treball i no com a éssers humans. Dins d’aquest marc ideològic, un dels primers punts negatius és que s’amplia de 40 a 60 dies la permanència d’una persona indocumentada als Centres d’Internament per a Estrangers (CIE). En ple segle XXI el fet de tenir un sol dia una persona presa per una falta administrativa representa un gran atropellament als drets humans. És vergonyós.
A més, la llei criminalitza especialment la solidaritat. Es multa amb un import de 500 a 10.000 euros, a la persona que permeti empadronar a casa seva un treballador immigrant en situació irregular.

Un altre fet molt negatiu és que no es modifiquen els 180 dies cotitzats que una persona immigrant necessita per renovar el permís de treball. Davant de la gran escassetat de treball, molts treballadors estrangers estan perdent la seva situació regular, inclús després d’haver vingut amb una oferta de treball d’origen, perquè després de sis mesos no han aconseguit cap possibilitat laboral.
Els representants del PSOE, en les reunions que hem mantingut amb ells, van dir-nos que aquest article podria modificar-se quan la llei retorni al Senat, encara que ho dubto molt per la majoria política de dretes d’aquesta cambra.
Entorn a l’accés a l’habitatge de protecció oficial, s’endureixen les condicions i s’exigeix tenir residència permanent,  un retrocés de drets ja que segons l’anterior llei una persona forana es podia presentar als concursos d’habitatge públic si portava dos anys empadronat a un municipi.
Pel reagrupament dels pares s’exigeix actualment que aquests siguin majors de 65 anys i que la persona sol·licitant tingui la targeta de residència permanent, sumat a una sèrie de traves administratives que fan quasi impossible aquest reagrupament, com el fet d’haver de demostrar nivells d’ingressos i d’habitabilitat que si els haguessin de demostrar els espanyols  farien impossible el reagrupament.

 A més, aquesta reforma segueix perpetuant la desigualtat de tracte entre sud-americans, marroquins i pakistanesos per accedir a la nacionalitat. Als primers se’ls exigeix una residència legal de dos anys, mentre que als altres col·lectius se’ls demana 10 anys.

(Llegir l'entrevista sencera)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada