divendres, 4 de desembre del 2009

Argentona m'esborrona; la Zona Franca em va patir


Per German Rafales, director del projecte de sensibilització “Implica’t amb els residus” i tècnic de medi ambient de la CONFAVC

A molts polítics i càrrecs directius de la gestió dels residus a Catalunya se’ls hauria de posar els pèls de punta quan es pot comprovar com un municipi, Argentona, aplica un sistema eficient, just fiscalment i sostenible.  Aquesta iniciativa evidencia que, més enllà de les dificultats associades a qualsevol canvi,  la instauració de sistemes de pagament segons la generació de residus són viables,  i fins i tot en un tipus de recollida que no és el porta a porta.

Crec que hem de partir de la idea que els residus no poden pagar-se amb una tarifa plana, malgrat la gran contradicció entre els discursos que parlen de ciutats modernes, quan el pagament d’aquesta tarifa en molts casos està basada en una fiscalitat indirecta. Per exemple, en quants municipis el tractament dels residus domèstics es paguen a partir del consum de l’aigua, o recollides i gestió a través d’ impostos "calaix desastre" com l’Impost de Béns Immobles IBI?

Per exemple, a l’àrea metropolitana, on més residus domèstics es generen pel seu pes poblacional, està gestionada per una entitat supramunicipal, l’Entitat del Medi Ambient, que esmorteix la penalització als municipis que ho fan pitjor i que segueixen actuant com des de principis dels anys 90, sense aprofundir en els criteris d'educació i sensibilització per modificar la percepció de la neteja viària i consolidar la de  residu-recurs. 

Noves tecnologies per la societat de la informació i per millorar ciutats modernes: aquest és el missatge que divulguen sistemàticament els alcaldes i regidors dels governs municipals. Però en molts casos el contenidor de les ciutats segueix essent un vell cubell amb rodes o un iglú desgastat de més de 10 anys i posat al carrer de manera precària i moltes vegades aleatòria. Encara avui en dia municipis de més de 50.000 habitants tenen una elevada ratio de contenidors de rebuig aïllats, o al costat d’un escarransit contenidor de brossa orgànica.



A les portes del 2010 i d’aquella imatge de ficció de “L’Odisea a l’espai” que va immortalitzar el cineasta Stantley Kubrick, ens trobem amb paisatges urbans més arcaics: amb obsolets contenidors, ineficients bicompartimentats, i iglus on molts productes no es poden dipositar per el seu volum. Sense oblidar que fa 20 anys d’iniciar-se la recollida selectiva a les nostres ciutats, i deu anys d’incompliment de no estendre la recollida selectiva de la fracció orgànica a tots els barris de Barcelona i d'algunes importants localitats metropolitanes.

Moltes entitats no deixem de fomentar i actuar proactivament per mantenir la conscienciació, sensibilització i educació, en un context on la recollida selectiva a Catalunya no para de créixer any rere any. Un fet que demostra que, malgrat  les dificultats i la poca capacitat de transformació dels sistemes de gestió de residus que implanten moltes administracions locals, la ciutadania vol fer-ho millor dia a dia. Per això: felicitats Argentona! Ciutat de polítics valents i ciutadania moderna.

I d’una aposta valenta a un retrocés històric: el Pla Metropolità de Gestió de Residus Municipals ha aprovat i pressupostat, la construcció d’una incineradora que cremarà unes 450.000 tones de residus a l’any, amb el seu mince aprofitament energètic. Malauradament ara els governs municipals s’han despertat i estan lluitant perquè la instal·lació no s’ubiqui als seus límits administratius (NIMBY). Ara bé, la imminent realitat del funcionament d’aquesta planta és fruit de la falta de voluntat i de la inacció política de les administracions locals per trobar una solució a la problemàtica de la gestió dels residus.

La Zona Franca és la ubicació més viable, malgrat que la localització definitiva encara no s’ha fet pública. Paral·lelament, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ja ha aprovat l’ampliació de la planta ja existent a Girona, per incinerar residus de la comarca.

Ara ens toca patir com a Constantí, el municipi d’ “Els Pets”  on fa temps que funciona una incineradora!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada