Per Laura Bergés, de l'Assemblea per la Comunicació Social
Que la informació és poder és una d’aquelles dites conegudes, però potser no està tant clar el dret que tenim tots a difondre informació i opinions a través de TOTS els diferents mitjans de comunicació disponibles. Un dret recollit en la declaració dels drets humans, en la nostra constitució, en les normatives europees... un dret sense el qual poc podrem exercir-ne o reclamar-ne d’altres, però que tot sovint topa amb les traves de la realitat del sistema de mitjans de comunicació que tenim.
La gent més activa socialment es troba sovint aquestes traves, que fan que per aconseguir un minut al telenotícies hagis de muntar algun sidral, que, finalment, acaba tapant la informació que realment volies fer arribar al públic.
És per això que, davant els límits d’un sistema de mitjans caracteritzat per la concentració empresarial, el sensacionalisme, la publicitat, la politització partidista i la manca de pluralisme en els temes i els actors que accedeixen a l’espai públic, tenen tanta importància els anomenats mitjans lliures, alternatius, comunitaris... Els mitjans propis dels col·lectius, agrupacions, moviments, activistes...
Aquests mitjans però, viuen en una certa marginalitat, per les dificultats econòmiques per mantenir-los i, en el cas de la ràdio i la televisió, per culpa d’una legislació que només ha contemplat l’opció de mitjans d’empreses privades o mitjans de l’estat (és a dir, controlats pels partits polítics que manen en cada nivell de l’administració, estatal, autonòmica o local).
Ara, però, sembla que s’està avançant en la legalització dels mitjans lliures, tot i que amb timidesa. Com si els polítics tinguessin por del que la gent pot dir si li deixen disposar lliurement de mitjans propis. O com si tinguessin por de les pressions de les empreses privades, que no volen predre ni un centímetre d’espai radioelèctric, encara que d’altra banda no tinguin diners ni res interessant a dir per omplir tot l’espai que ja tenen.
Això és el que el que està passant amb el reglament que la Generalitat ha preparat per regular, finalment, les ràdios i televisions lliures i comunitàries, sense afany de lucre. I és també el que passa amb la nova Llei de l’Audiovisual que està a punt d’aprovar-se a Espanya.
La cara positiva, en els dos casos, és que hi ha un reconeixement legal d’aquest mitjans, considerats il·legals fins avui. La cara negativa, és que continua essent un reconeixement marginal, sense garanties per a l’existència d’aquests mitjans en un entorn dominat per grans empreses.
És per això que des dels propis mitjans lliures s’estan fent diverses accions, a Catalunya i a Espanya, per reclamar una regulació que no tingui por dels mitjans de comunicació de la societat, sinó que, al contrari, garanteixi aquests espais per a la llibertat d’expressió i la difusió d’informacions i opinions des de la societat.
Que la informació és poder és una d’aquelles dites conegudes, però potser no està tant clar el dret que tenim tots a difondre informació i opinions a través de TOTS els diferents mitjans de comunicació disponibles. Un dret recollit en la declaració dels drets humans, en la nostra constitució, en les normatives europees... un dret sense el qual poc podrem exercir-ne o reclamar-ne d’altres, però que tot sovint topa amb les traves de la realitat del sistema de mitjans de comunicació que tenim.
La gent més activa socialment es troba sovint aquestes traves, que fan que per aconseguir un minut al telenotícies hagis de muntar algun sidral, que, finalment, acaba tapant la informació que realment volies fer arribar al públic.
És per això que, davant els límits d’un sistema de mitjans caracteritzat per la concentració empresarial, el sensacionalisme, la publicitat, la politització partidista i la manca de pluralisme en els temes i els actors que accedeixen a l’espai públic, tenen tanta importància els anomenats mitjans lliures, alternatius, comunitaris... Els mitjans propis dels col·lectius, agrupacions, moviments, activistes...
Aquests mitjans però, viuen en una certa marginalitat, per les dificultats econòmiques per mantenir-los i, en el cas de la ràdio i la televisió, per culpa d’una legislació que només ha contemplat l’opció de mitjans d’empreses privades o mitjans de l’estat (és a dir, controlats pels partits polítics que manen en cada nivell de l’administració, estatal, autonòmica o local).
Ara, però, sembla que s’està avançant en la legalització dels mitjans lliures, tot i que amb timidesa. Com si els polítics tinguessin por del que la gent pot dir si li deixen disposar lliurement de mitjans propis. O com si tinguessin por de les pressions de les empreses privades, que no volen predre ni un centímetre d’espai radioelèctric, encara que d’altra banda no tinguin diners ni res interessant a dir per omplir tot l’espai que ja tenen.
Això és el que el que està passant amb el reglament que la Generalitat ha preparat per regular, finalment, les ràdios i televisions lliures i comunitàries, sense afany de lucre. I és també el que passa amb la nova Llei de l’Audiovisual que està a punt d’aprovar-se a Espanya.
La cara positiva, en els dos casos, és que hi ha un reconeixement legal d’aquest mitjans, considerats il·legals fins avui. La cara negativa, és que continua essent un reconeixement marginal, sense garanties per a l’existència d’aquests mitjans en un entorn dominat per grans empreses.
És per això que des dels propis mitjans lliures s’estan fent diverses accions, a Catalunya i a Espanya, per reclamar una regulació que no tingui por dels mitjans de comunicació de la societat, sinó que, al contrari, garanteixi aquests espais per a la llibertat d’expressió i la difusió d’informacions i opinions des de la societat.
Entrades
Totalment d'acord amb el contingut de l'article. Nosaltres (AVV de Gavà Mar) vàrem haver de tallar l'any 2004 l'accès a l'aeroport diverses vegades per cridar l'atenció dels grans mitjans de comunicació sobre el brutal impacte acústic que estàvem patint, havent així de complicar el dia a molts ciutadans que no en tenien cap culpa.
ResponEliminaPer nosaltres, va ser lamentable haver de fer coses així per fer visible el greu problema que ens havien generat i que afectava a la nostra salut.
Nosaltres vàrem apostar per fer una WEB que s'actualitzés pràcticament a diari amb tot allò que afectés a Gavà Mar, ho fes el partit polític que ho fes o al institució que ho fes.
Fent arribar així el màxim possible d'informació als veïns de Gavà Mar amb la major independència possible.
Ara, després de molts anys de treball, tenim moltíssima informació recopilada accessible a tothom mitjançant Internet que d'una altra manera hauria caigut en l'oblit.
Àlex, ens alegra escoltar les teva experiència, i més, recollida des del moviment veïnal...Esperem seguir comptant amb els teus comentaris! Per cert, estem muntant una jornada de Ciberactivisme... ¿t'interessaria aportar idees?
ResponEliminaSí que m'agradaria col·laborar-hi, però amb tot el temps que dedico a l'AVV de Gavà Mar ja no em queda quasi res, i la família apreta !! A més, quan crèiem que entrem en un moment de tranquil·litat, sempre sorgeix algun tema que ens fa treballar de valent.
ResponEliminaCom des de fa uns dos mesos que el Ministeri de Foment està promovent una modificació de la Llei de Navegació Aèria que ens està suposant un esforç tremendo per minimitzar el seu impacte. Tremendo.