L’Associació per la recuperació de la memòria històrica de Catalunya, des de la seva constitució, hem fixat uns objectius bàsics i prioritaris en la recuperació de la memòria històrica del país.
Iniciar un procés de dinamització que involucri al conjunt de la societat, a les institucions públiques i, principalment, al Govern Espanyol i el de la Generalitat de Catalunya, per recuperar la història del període comprés des del 1936 fins la restauració de la democràcia.
Fa massa anys que confiem que algun dia a Espanya s’exigeixin responsabilitats pels crims contra la humanitat que es van cometre durant el franquisme. Malauradament ens hem vist forçats a denunciar la situació d’immobilisme de l’Estat espanyol i demanant l’empara de la Justícia.
El 14 de desembre de 2006 vàrem presentar una denúncia davant del jutge Baltasar Garzón. Quan una llum d'esperança s'havia obert per a nosaltres, amb la causa iniciada, hem vist truncades les nostres esperances davant les denúncies interposades per la ultradreta espanyola, les quals han estat admeses a tràmits i acceptades. Judicialment han provocat que sigui encausat i dut a judici Garzón per presumpte delicte de prevaricació. Amb això s’ha tancat qualsevol possibilitat a noves investigacions sobre crims que ens afecten directament. Estem convençuts que a Espanya existeixen bons i valents jutges i jutgesses i és en aquests professionals en qui confiem per algun dia esclarir els fets, establir la veritat, arribar a la justícia i obtenir reparació per tot el que s’ha sofert.
No estem d'acord amb la pròpia existència de la Llei d'Amnistia de 1977. Mai es poden amnistiar crims de lesa humanitat. Creiem, no obstant això, que una correcta interpretació de la mateixa obliga a un previ coneixement dels fets, de les identitats dels culpables i de l'assignació de responsabilitats. No pot existir amnistia, ni indult ni perdó, sense abans existir un procés judicial en el qual es determinin les responsabilitats que cadascú li corresponguin.
Per això, nosaltres treballem perquè hi hagi una memòria col·lectiva, en el dret en conèixer la veritat i el deure social de no oblidar-la. L’Estat espanyol ha de reconèixer públicament que es va privar de recursos efectius a certes víctimes de la Guerra Civil espanyola i de la Dictadura franquista . Ha d’assumir les polítiques públiques del dret a les víctimes en fer efectiu el dret a la veritat, a la reparació i a la justícia. Finalment, des de l’Associació continuem treballant per l’aplicació del dret internacional i el dret humanitari emanat de les Nacions Unides.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada