divendres, 25 de juny de 2010

Immigrant/ emigrant: la cara d'una mateixa moneda

Per Cristian Cepeda, tècnic en projecte d'Immigració de la Fundació CONFAVC.

En un moment en què la crisi econòmica s’aprofundeix i, de forma paral·lela, augmenta el racisme i la xenofòbia als barris, el món de la política oficial, desunit en la majoria dels temes importants, sembla unir-se en un discurs monolític per endurir les lleis cap als immigrants. 

Es tracta d’un triple moviment que cerca, per una banda dificultar, com sigui, l’ingrés dels immigrants a Espanya.  Per exemple, per un cantó,  el 2010 més de 100 mil immigrants van ser interceptats en alta mar pel programa militar europeu Frontex. De l’altre,  es promou una legislació més estricta per als que volen normalitzar la seva vida en aquest país, com la negació a l’empadronament per a persones en situació irregular, la imposició d’exigències legals per acreditar la integració, etc. 

Finalment, la persecució als anomenats "sense papers" amb batudes contra persones amb situació irregular, la prolongació de l’estada en els Centres d'Internament per Estrangers (CIE). Es tracta, en cada un dels casos, de fer-se càrrec d’una suposada sensació de la ciutadania entorn de que "Aquí no cabem tots", que exigiria a l’Estat actuar per frenar una invasió fictícia. 

Paradoxalment la situació és que, mentre els mitjans de comunicació i els programes periodístics li dediquen hores i pàgines a donar compte de l'anomenat "fenomen de la immigració", una altra part d’aquests mateixos mitjans es dedica, paral·lament, a mostrar els efectes positius de l’emigració espanyola en diferents llocs del món. Ja sigui RTVE, amb "Espanyols pel Món", o la Cadena Cuatro, amb "Callejeros Viatgers", tots dos programes amb bons índexs d’audiència lliuren setmana a setmana, de manera lúdica i entretinguda, històries de madrilenys, catalans, bascos, andalusos, entre altres, que per una o altra raó van decidir canviar la seva adreça oficial, per Londres, Moscou o Egipte. 

L’èxit d’aquests programes crec que ha estat evidenciar un fet poc visible en el discurs de les autoritats. Segons dades de l'empresa Suïssa Addeco, en els darrers 2 anys són més de 120 mil els espanyols que han emigrat. Entre ells 17.000 madrilenys, 14.000 canaris, i 14 mil catalans. L’estudi afirma que els emigrants espanyols del present responen a un perfil clar, tenen entre 25 i 35 anys i un elevat nivell de qualificació, la qual cosa respon al patró que els sociòlegs anomenen de 'migració selectiva' o 'fuga de cervells'. 

Es tracta d’un moviment d’emigració que, si es manté, podria equiparar-se - no en el perfil sinó en la quantitat- al període del 1960-1970, durant el qual més d'un milió d’espanyols van emprendre camí cap a diferents llocs, principalment d’Europa, a la recerca de millors condicions laborals i de vida. 

Aquest breu anàlisi de les xifres no pretén sinó posar en evidència el que resulta obvi, en el món actual, els éssers humans ens movem pel planeta. Sempre ho han fet. Per això la immigració, així com l’emigració, són les dues cares d’una mateixa moneda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada