Per Mery Barranco ,
responsable de Comunicació de la CONFAVC/ Il·lustració (Forges, a El País)
Els toros des de la barrera, no?
Doncs no, nosaltres preferim veure’ls des dels camins mentre pasturen per la “nostra estimada Espanya”, com tatarejava la recordada Cecilia a les seves cançons de crítica i conscienciació.
Meu volguda Espanya /Aquesta Espanya viva /Aquesta Espanya morta/
De la teva santa migdiada/Ara et desperten/Versos de poetes/ on són els teus ulls?/ on són les teves mans? on el teu cap?
Això és el què han fet alguns parlamentaris: veure els toros des de la barrera, tenint la seguretat que la tragèdia que es desenvolupa a la plaça, el maltractament i la lluita angoixant per la supervivència, no els afecta.
Observen l’espectacle des de la tribuna, confessant-se entre ells, amb un copet a l’esquena, que la feina ha estat bé. En tot cas, si no hi ha hagut lluïment i festa és per culpa del toro que no ha entès la millor manera d’envestir al capot. Per què la del toro és la lluita per sobreviure contra tots els elements torturadors que li van minant la seva força.
La Iniciativa Popular Legislativa ILP que aquest mes ha deixat Catalunya lliure de l’activitat taurina ha aixecat molta polseguera política, en contrast de l’aprovació, al Congrés dels Diputats, de la reforma laboral. Un fet paradoxal si ens parem a reflexionar que mentre la primera llei veta el tracte degradant sobre un animaló, la reforma laboral pretén regular el tracte dels treballadors i treballadores en el món laboral.
Segons el Govern central, aquesta reforma té l’objectiu d’aconseguir fer baixar la preocupant taxa d’atur a base de guanyar contractes de treball indefinit, però: a costa de què? D’abaratir l’acomiadament d’una manera radical, i de flexibilitzar encara més la jornada de treball, de manera que els treballadors i les treballadores, cada vegades més, haurem de viure al ritme vital de les empreses on passem més de vuit hores.
Aquestes modificacions no suposen també tirar-nos a una arena angoixant, com la de les places de toro?
Potser ara hauríem de començar a pensar d’impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per salvar-nos de les grapes d’alguns tirans, que amb el beneplàcit de la classe política, ens està condemnant a morir a les fràgils arenes del treball.
Doncs no, nosaltres preferim veure’ls des dels camins mentre pasturen per la “nostra estimada Espanya”, com tatarejava la recordada Cecilia a les seves cançons de crítica i conscienciació.
Meu volguda Espanya /Aquesta Espanya viva /Aquesta Espanya morta/
De la teva santa migdiada/Ara et desperten/Versos de poetes/ on són els teus ulls?/ on són les teves mans? on el teu cap?
Això és el què han fet alguns parlamentaris: veure els toros des de la barrera, tenint la seguretat que la tragèdia que es desenvolupa a la plaça, el maltractament i la lluita angoixant per la supervivència, no els afecta.
Observen l’espectacle des de la tribuna, confessant-se entre ells, amb un copet a l’esquena, que la feina ha estat bé. En tot cas, si no hi ha hagut lluïment i festa és per culpa del toro que no ha entès la millor manera d’envestir al capot. Per què la del toro és la lluita per sobreviure contra tots els elements torturadors que li van minant la seva força.
La Iniciativa Popular Legislativa ILP que aquest mes ha deixat Catalunya lliure de l’activitat taurina ha aixecat molta polseguera política, en contrast de l’aprovació, al Congrés dels Diputats, de la reforma laboral. Un fet paradoxal si ens parem a reflexionar que mentre la primera llei veta el tracte degradant sobre un animaló, la reforma laboral pretén regular el tracte dels treballadors i treballadores en el món laboral.
Segons el Govern central, aquesta reforma té l’objectiu d’aconseguir fer baixar la preocupant taxa d’atur a base de guanyar contractes de treball indefinit, però: a costa de què? D’abaratir l’acomiadament d’una manera radical, i de flexibilitzar encara més la jornada de treball, de manera que els treballadors i les treballadores, cada vegades més, haurem de viure al ritme vital de les empreses on passem més de vuit hores.
Aquestes modificacions no suposen també tirar-nos a una arena angoixant, com la de les places de toro?
Potser ara hauríem de començar a pensar d’impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per salvar-nos de les grapes d’alguns tirans, que amb el beneplàcit de la classe política, ens està condemnant a morir a les fràgils arenes del treball.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada