Per Germán Rafales, tècnic de Medi Ambient de la Fundació CONFAVC
El passat dia 14 de setembre la Direcció General de Qualitat Ambiental del departament de Medi Ambient i Habitatge va donar el vist-i-plau a la proposta de resolució de l’expedient de sol.licitut d’autorització ambiental de Cementos Molins Industrial S.A., per la utilització de de biomasa com a combustible alternatiu.
Tothom que ha passat per l’autovia A-2 a durant el darrer any ha contemplat, com el nou forn que s’ha construït a la "cimentera" de Sant Vicenç dels Horts i Molins de Rei, avançava en la seva construcció i s’imposava en el skyline de la serralada litoral del cantó dels "Quatre Camins".
S'ha fet una instal.lació moderna i amb una tecnologia que supera, notablement, tant la producció i capacitat del forn anterior, com la millora en les mesures per reduir la contaminació atmosfèrica. L’actual forn, a més d’alçar la seva font final d’emissió (ximeneia) més de 20 mts per sobre respecte a l’anterior forn, té adequat un filtre de mànegues que permetrà reduïr les emissions sobretot de partícules (PM),:font de contaminació històrica a la vall baixa del llobregat i dins de l’actual zona Zona d’Especial Protecció Atmosfèrica (ZEPA), consituida per decret l’any passat.
Fins aquí jo crec que seria poc raonable no posar de relleu el caire positiu que una instalació nova d’aquestes característiques, en aquesta zona tan castigada per la polució atmosfèrtica, i després de les movilitzacions i les reivindicacions veinals i ecologistes sorgides arrel d’aquest problemes.
Ara bé, l’entrada de nous combustibles, com els llots de depuradores, ens ha de fer plantejar un problemàtica que va més enllà del seu ús recollit i regulat en les normatives europees i estatals.
A Catalunya es produeixen, des de l’entrada en servei de la depuradora del Llobregat Depurbaix , més de 500.000 tones de llots, amb una previsió al 2014 d’augment amb la construcció de noves plantes. És una quantitat molt elevada que hauria de situar un Pla de Gestió de Llots EDAR a Catalunya, aprofitant l’elevat nombre d’estudis i moltes experiencies, sobre el tractament d’aquests llots en condicions anaeròbiques i compostatge.
Tothom que ha passat per l’autovia A-2 a durant el darrer any ha contemplat, com el nou forn que s’ha construït a la "cimentera" de Sant Vicenç dels Horts i Molins de Rei, avançava en la seva construcció i s’imposava en el skyline de la serralada litoral del cantó dels "Quatre Camins".
S'ha fet una instal.lació moderna i amb una tecnologia que supera, notablement, tant la producció i capacitat del forn anterior, com la millora en les mesures per reduir la contaminació atmosfèrica. L’actual forn, a més d’alçar la seva font final d’emissió (ximeneia) més de 20 mts per sobre respecte a l’anterior forn, té adequat un filtre de mànegues que permetrà reduïr les emissions sobretot de partícules (PM),:font de contaminació històrica a la vall baixa del llobregat i dins de l’actual zona Zona d’Especial Protecció Atmosfèrica (ZEPA), consituida per decret l’any passat.
Fins aquí jo crec que seria poc raonable no posar de relleu el caire positiu que una instalació nova d’aquestes característiques, en aquesta zona tan castigada per la polució atmosfèrtica, i després de les movilitzacions i les reivindicacions veinals i ecologistes sorgides arrel d’aquest problemes.
Ara bé, l’entrada de nous combustibles, com els llots de depuradores, ens ha de fer plantejar un problemàtica que va més enllà del seu ús recollit i regulat en les normatives europees i estatals.
A Catalunya es produeixen, des de l’entrada en servei de la depuradora del Llobregat Depurbaix , més de 500.000 tones de llots, amb una previsió al 2014 d’augment amb la construcció de noves plantes. És una quantitat molt elevada que hauria de situar un Pla de Gestió de Llots EDAR a Catalunya, aprofitant l’elevat nombre d’estudis i moltes experiencies, sobre el tractament d’aquests llots en condicions anaeròbiques i compostatge.
Entenc sota aquesta premisa que qualsevol mesura de valorització de fangs d’EDAR ha de englobar-se en una estratègia de gestió integral dels fangs produïts a Catalunya i que contemplin les víes de gestió primeres, en la jerarquia que es determina en la legislació actual. Per tant s’haurien de incrementar les vies de valorització previstes pel Catàleg Europeu de Residus (CER) i que periòdicament siguin ampliament recollides al Programa de Residus d’Industrials a Catalunya (PROGRIC).
Per una altra banda la toxicitat dels llots porta a la necessitat d’assegurar la caracterització físico-química de totes les unitats entrants a la planta per al procés de combustió, per tal de correlacionar variacions de les característiques dels llots amb les emisions produïdes, i en el cas de superar els paràmetres recomats, impedir el seu procés de valorització al forn. (Recomanació per la pròpia OFICEMEN a Cementos Rezola 2006 “Segunda Addenda a la Solicitud de Autorización Ambiental Integrada”).
I finalment, caldria posar de relleu que la “moratòria” aplicada per el departament de Medi Ambient i Habitatge, ha permés dilatar el temps perquè algunes instalacions com la de Cementos Molins adequiin i millorin les seves instalacions, i agilitzar, centralitzant l’autoritat normativa en el Departament per donar l’autorització ambiental. Tot això deprés de modificar via parlamentaria la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració ambiental. Però no ha permès contrastar dades de salut, ni estudis al respecte, per tal d’avaluar la incidència de les emissions existents i de la càrrega inmissiva que suporten les poblacions properes a les instalacions.
Les moratòries han de servir per avaluar totes les variables que es veune afectades per una activitat i no nomès aquelles que justifiquen la permisivitat de l’acció.
Per una altra banda la toxicitat dels llots porta a la necessitat d’assegurar la caracterització físico-química de totes les unitats entrants a la planta per al procés de combustió, per tal de correlacionar variacions de les característiques dels llots amb les emisions produïdes, i en el cas de superar els paràmetres recomats, impedir el seu procés de valorització al forn. (Recomanació per la pròpia OFICEMEN a Cementos Rezola 2006 “Segunda Addenda a la Solicitud de Autorización Ambiental Integrada”).
I finalment, caldria posar de relleu que la “moratòria” aplicada per el departament de Medi Ambient i Habitatge, ha permés dilatar el temps perquè algunes instalacions com la de Cementos Molins adequiin i millorin les seves instalacions, i agilitzar, centralitzant l’autoritat normativa en el Departament per donar l’autorització ambiental. Tot això deprés de modificar via parlamentaria la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració ambiental. Però no ha permès contrastar dades de salut, ni estudis al respecte, per tal d’avaluar la incidència de les emissions existents i de la càrrega inmissiva que suporten les poblacions properes a les instalacions.
Les moratòries han de servir per avaluar totes les variables que es veune afectades per una activitat i no nomès aquelles que justifiquen la permisivitat de l’acció.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada