Qui perd la història, perd la identitat

Per Joan Martínez, president de la CONFAVC.

La història es fila dia a dia, i esdevé la suma d’èpiques quotidianes promogudes per homes i dones, veïns i veïnes, al llarg de la humanitat. Amb aquest convenciment, rebem, des de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) i amb molta satisfacció el llibre "Construint la ciutat democràtica: el moviment veïnal durant al transició i el tardofranquisme". Una investigació que posa en evidència i sobre el paper la gran aportació del moviment veïnal en l’enderrocament del règim franquista i en la gestació de municipis més dignes, socialment més cohesionats i participatius.

Centrar l’objecte d’estudi en el llegat de les associacions de veïns i veïnes (AV) entre els anys 60 i 80 (1964-1980), és de vital importància pel fet de qüestionar-nos quin tipus de coneixement desitgem per les generacions futures i quina memòria històrica.

Un coneixement que ha de sobreviure en un context, el d’avui, en què malauradament el concepte de democràcia ja està completament prostituït i el capitalisme caduc, ha estat refundat sobre els mateixos valors contra els quals fa 40 anys les entitats veïnals lluitàvem.

No obstant això, cal recordar a les generacions joves i futures que treballar per aconseguir aquesta democràcia sota una dictadura militar fortament repressiva va ser una tasca dura, difícil, arriscada i extenuant. Una gesta en la qual van participar homes i dones compromeses amb les associacions de veïns i d’altres moviments, amb unes qualitats excepcionals de solidaritat, seguides per persones, que des d’altres sectors, també estaven disposades a deixar-se la pell per recuperar les llibertats individuals i comunitàries segrestades.

Assenyalar i parlar de qui foren aquestes persones sempre és difícil, perquè no es donen les condicions per aquest reconeixement. Per aquesta raó, optem per fórmules més senzilles i parlem del conjunt de la ciutadania i de les grans herències dels moviments socials.

Van ser moltes, moltíssimes, les persones que van entregar el seu temps i inclús les seves vides per enderrocar la dictadura i vertebrar barris més justos socialment. I aquesta és una de les fites d’aquest llibre: reconèixer aquests veïns i veïnes i fer que aquesta memòria històrica esdevingui col·lectiva, de la societat.

Quan vàrem preparar aquest projecte acadèmic i editorial pensàvem especialment en el conjunt de persones que gairebé des de l’anonimat van donar tot el què tenien per aconseguir més llibertats col·lectives i justícia social, i que una vegada acabada la lluita, van tornar a les seves cases i als seus barris a esperar que el repte aconseguit, la democràcia, donés els seus fruits amb el temps... I potser amb aquests fruits, ens hem sentit decebuts, com ja he dit.

Ara bé, penso que el gran encert del llibre seria aconseguir que els veïns i les veïnes dels nostres barris, de les nostres associacions, es donessin compte del fet que el seu gra de sorra a la lluita col·lectiva va ser imprescindible. Que sense ells no haguéssim tingut les persones que van liderar la transició democràtica, ni tampoc haurien sortit dirigents capaços d’ administrar un Estat fins aquell moment, totalitari. Que sense el seu esforç i abnegació, mai haguéssim donat els primers passos d’aquesta carrera de fons que esdevé la lluita per aconseguir més llibertats individuals i més equitat social.

És just reconèixer aquests fets perquè no s’oblidin, ni pels que, essent ara responsable polítics, només recorden de l’època els noms i cognoms que els interessa. Ni per aquells que sempre han cregut que la voluntat de la ciutadania és manipulable  o minimitzen el seu llegat en la història escrita i en l’imaginari col·lectiu.

És un orgull per a mi pertànyer a aquest grup de persones, veïns i veïnes, que van ser capaços de gestar i portar al món la democràcia del país. Desitgem per sobre de tot, que quan aquestes persones llegeixin el llibre es sentin orgulloses dels anys que van donar per aquesta lluita des dels barris.

Per, ells i elles, el nostre més gran reconeixement i agraïment.

A l’equip d’historiadors del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona que ha fet possible la investigació  i el treball.  Felicitats pel resultat. I a les administracions que ens han donat el suport: el Memorial Democràtic, gràcies per haver entès finalment, que aquesta aposta, més que necessària era imprescindible pel país.

Persones com Paco Candel i Josep Maria Huertas Claveria, van promoure que no oblidéssim el gran protagonisme de les AV en les lluites solidàries i de veïnatge durant els anys 60 i 70. El moviment veïnal ha escrit pàgines d’història col·lectiva que les trobareu molt ben reflectides en aquesta investigació. Pàgines d’història que estic segur que s’han de seguir escrivint des dels barris.

Pròleg del llibre "Construint la ciutat democràtica: el moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició"