Les escoles en barracons només volen ser com les altres

Per Francesc Morales, membre de la Comissió de Barracons i Mapa Escolar i de la  Junta de FaPaC de Barcelona. Fotografia AV l'Òstia

Barracó per alguns nens i nenes de l’escola pública és una paraula amb què han de conviure dia a dia. Barracons per fer classe, per jugar, per dinar i per tornar a fer classe i per fer, si és possible, activitats extraescolars.

Els pares i mares dels nens i nenes, infants escolaritzats en barracons a Barcelona estan tips de sentir excuses de totes les administracions. Tips de veure com totes les administracions implicades en la construcció de les escoles dels seus fills són insensibles a les seves necessitats

.
El què comença com una escola provisional, en molt casos, acaba sent un problema. Aquests centres  provisionals aviat esdevenen massificats  i els espais comuns es queden petits o desapareixen per posar més barracons -menjador, aula de psicomotricitat, pati, biblioteca.... Cal afegir en ocasions goteres, patis inundats, exposició a vandalisme, activitats que no es poden realitzar per manca d’espai, sorolls i molèsties d’obres que es fan als voltants, i un llarg etcètera. 

Vuit escoles dels districtes de Ciutat Vella, Gràcia, Eixample, Sant Andreu i Sant Martí de Barcelona pateixen tots aquests inconvenients. Més de mil nens i nenes de Barcelona estan escolaritzats en barracons. Alguna d’aquestes escoles ha iniciat l’educació primària sense veure encara la seva escola construïda. Les altres veuen amb angoixa com, amb les notícies que arriben des del Govern de la Generalitat, s’anuncien problemes per veure les construccions aviat.

Fre a les retalladesRecentment, el Departament d'Ensenyament ha anunciat, dins la campanya de retallades del Govern, que la inversió en obres de construcció d'escoles i instituts baixa un 31% el 2011, i amb això deixa clar que els barracons no són una prioritat. La consellera Rigau va avisar que durant aquest curs es mantindran els barracons degut a la crisi econòmica, però la seva conselleria gastarà 4,3 milions d'euros en el desmantellament, emmagatzematge i, en alguns pocs casos, reparació de barracons. Encara no ha aclarit als afectats quin són els seus plans de futur envers aquest problema.

Els pares i mares d’aquestes escoles s’han unit en una plataforma sota el lema "Ensenyament públic en barracots, tres anys i prou", amb l’objectiu de denunciar l’incompliment dels acords i dels protocols signats per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona pel que fa a la construcció, rehabilitació i millora de centres educatius.

Recentment, en un acte lúdic al Parc de la Ciutadella, les vuit escoles que es troben en aquestes condicions van exigir a ambdues administracions un calendari que concreti quan es construiran els centres educatius previstos al protocol signat el 24 de gener de 2008 per la Generalitat i el Consorci d’Educació, pel qual acordaven destinar per al període 2008-2011 un total de 411 milions d’euros per fer possibles les obres previstes en el Pla d’equipaments educatius públics de Barcelona.

Més compromisos

La xarxa de barracons demana a l’administració compromisos perquè s’asseguri com a premissa la qualitat educativa en totes les fases del procés en condicions d’igualtat amb la resta de centres educatius consolidats. Sol·liciten que es fixi un termini màxim de 3 anys per a la construcció i posada en servei de l’edifici definitiu, i que per tant, es limiti d’inici el temps màxim d’estada dels alumnes en barracons i que coincideixi només amb l’etapa d’educació infantil (3-6 anys) en el cas d’escoles de nova creació. També, que es planifiquin d’inici el conjunt de les instal·lacions provisionals amb les màximes ampliacions necessàries que garanteixin uns espais comuns adequats i les mínimes molèsties per les obres.

Sembla que pels nostres governants l’escola pública no és una prioritat. Mentrestant, els docents, els nens i nenes, les famílies de les escoles que pateixen les condicions de les escoles en barracons no es cansaran de demanar el que és seu, perquè en definitiva NOMÉS volen ser com les altres.