El moviment veïnal ara: reptes per la 26 assemblea d'AV de Pineda de Mar

Pel president de la CONFAVC, Joan Martínez

Aquest 26 i 27 de març, com cada any, celebrem l’assemblea de les associacions veïnals a Pineda de Mar. Gairebé les 700 entitats veïnals adherides a la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya ens reunirem per a debatre com hem d’afrontar les problemàtiques dels barris.

Drets humans i socials que varen ser la nostra bandera fa 40 anys,  ara tornen a violar-se d’una manera preocupant. Retorna la fam, el veïnat desnonat, i l’atur afecta el 18% de la població catalana, arribant a gairebé doblar-se – representa el 37’8%-en el cas dels joves entre 16 a 24 anys.

Per tant en aquesta assemblea, les associacions de veïns i veïnes (AV) haurem de plantejar-nos com afrontar reptes vells que, amb la crisi econòmica, tornen a colpejar els drets elementals del nostre veïnat.

Què hem de fer les AV?

Aquesta serà sens dubte una qüestió clau per l’assemblea. Des de la CONFAVC,  hem apostat per unes línies de treball que són contundents.

Primerament, lluitarem per assegurar el proveïment dels serveis bàsics per a tothom. Entenem que el transport públic, l’electricitat i el proveïment d’aigua, entre d’altres serveis, han de ser considerats béns socials a l’abast de tot el veïnat, independentment del poder adquisitiu. Per tant, rebutjarem qualsevol alça dels preus d’aquests serveis per sobre de les revisions salarials, és a dir, de l’IPC.

Volem garantir de facto el dret a un habitatge digne. Com és possible que més de 47.000 famílies hagin estat expulsades de casa seva per no poder pagar una hipoteca, i se’ls hagi perpetuat a l’exclusió social de per vida amb el deute hipotecari? Algunes entitats socials ja estem treballant per canviar la llei que regula l’endeutament de les hipoteques a través d’una Iniciativa Legislativa Popular.

Davant del dèficit de la Generalitat, s’estan plantejant opcions que retallen prestacions dels serveis sanitaris i d’altres vies que apunten cap a la seva  privatització. Ja anticipem que les AV lluitarem perquè a qualsevol ciutadà, tingui els ingressos que tingui, i sigui d’on sigui, se li garanteixi l’accés a una sanitat pública de qualitat, també un dret humà elemental.

En temps d’alarmant atur s’estableix una falsa competència del “treballador autòcton contra el treballador forà” que alimenta als discursos racistes. Les entitats veïnals hem de seguir creant cruïlles d’encontres multiculturals entre el veïnat nouvingut i el de tota la vida. 

 Amb la coneixença mútua i la creació d’espais compartits, com estem impulsant amb el projecte dels Grups d’Interacció Multicultural – de la Fundació CONFAVC- s’esborren aquestes falses rivalitats escampades electoralment per alguns partits polítics.

 El 2010 es va arribar a la xifra de 116 víctimes de violència de gènere a tot l’estat espanyol. El moviment veïnal és una organització que es vincula amb la proximitat del territori, per tant, també hem de treballar  - i ho estem començant a fer amb la formació de "Mediadores contra la violència masclista"- per canviar comportaments socials patriarcals que fan més vulnerables a les nostres veïnes de patir aquest tipus de violència pel fet de ser dones.

Més que mai, és hora que les AV busquin aliances amb altres entitats socials per aturar aquesta alarmant erosió de la qualitat de vida als nostres barris. 

És hora de tornar a fer veïnatge i creure que amb respostes col·lectives, els rumbs de la història poden canviar cap a horitzons més humans.

Actuem contra el racisme, per defensar la democràcia

Per Jose Peñín, responsable de Comunicació de SOS Racisme

A les places dels barris i les estacions de tren veiem periòdicament com es realitzen controls policials en els que es detenen persones segons les seves característiques físiques (color de pell o fenotip) per identificar-les i, en el pitjor dels casos, detenir-les per ser deportades.

Des dels consistoris es debaten i s’aproven normatives per fer una aplicació diferencial de les lleis als seus ciutadans i ciutadanes segons la seva nacionalitat o per restringir l’accés als drets fonamentals segons la situació administrativa.

Al carrer o darrera el faristol del míting, líders polítics de tots els colors parlen dels nostres veïns i veïnes amb passaport extra-comunitari, com si es tractés de mercaderia, que pretenen moure d’un lloc a un altre per tal d’amagar els forats creats pels bancs, les empreses i la seva mala política que ens ha dut a la crisi.

El governants de països europeus inverteixen diners dels contribuents per tancar fronteres i reforçar controls policials per evitar que entrin els “il·legals” de fora –tot i que siguin refugiats polítics de països en conflicte-, mentre retallen drets socials i polítics als de dins, especialment a les persones estrangeres, i expulsen les ètnies que consideren “non grates”.

Tot plegat s’ha fet tan habitual i constant com un pluja fina, i l’ús interessat del missatge de la por i la seguretat ha calat tan fons, que la societat ens hem tornat indiferent a les vulneracions de drets i la retallada de llibertats. Hem assimilat valors i ideologies racistes sense ni adonar-nos –com ha deixat veure els resultats de la darrera enquesta del Centres d'Estudis d'Opinió (CEO)- ja que discriminar a una part de la societat s’ha convertit en “normal”.

La situació de crisi econòmica i l’escassetat de l’Estat de Benestar ha facilitat la proliferació del discurs de l’odi –odi al forani, al diferent, a la cultura i costums de l’altre-. I la permissivitat davant d’aquest tipus de discurs ha provocat que una part de la població s’allistés a la guerra dels últims contra el penúltims.

Les clàusules sòl en l'estafa hipotecària

Per Jofre Ferrés, d'ADICAE

La demanda inicial de l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (ADICAE), contra les entitats que han inclòs clàusules sòl en les seves hipoteques s’ampliarà a més de 80 entitats, a la vista de la documentació lliurada fins el moment per milers d'afectats a tot Espanya que s'estan sumant a aquesta gran acció col·lectiva. Després de la publicació de l'edicte del Jutjat Mercantil número 11 de Madrid, desenes de milers de persones han contactat amb ADICAE telefònicament o presencialment a les assemblees que s’estan celebrant per tot Espanya.

'Sòls' del 5% generalitzats

Aquest tipus de clàusules fan referència a les limitacions que les entitats financeres inclouen en les escriptures dels préstecs hipotecaris, restringint les pujades o baixades dels tipus d’interès fins al límit fixat en el contracte. Es tracta d'una barrera que impedeix que el consumidor pugui beneficiar-se de l'actual situació de tipus baixos. 

Les entitats financeres van començar a implementar aquest tipus de clàusules de manera massiva a partir del 2007, quan ja s’entreveia la baixada de tipus a causa de la intervenció del Banc Central Europeu. Malgrat la incertesa que domina tota qüestió econòmica a l’hora de realitzar prediccions futures, en general es fa evident que les entitats de crèdit, tant pel seu accés a dades com per la seva capacitat d’anàlisi dels mateixos, tenen una perspectiva bastant precisa de els futurs moviments financers i econòmics. 

Només així es pot entendre la seguretat i precisió amb que emeten els seus judicis. Aquesta qüestió és, d’altra banda, perfectament contrastable a l’hora de parlar dels tipus d’interès en el cas que ens ocupa. Quin era l’objectiu que perseguia la Banca? Enriquir-se a costa del consumidor que, en un 92%, desconeix algun aspecte fonamental de la seva hipoteca segons una enquesta prèvia d'ADICAE.

Associacions veïnals: quelcom més que festes!

Per Gregorio Sánchez Gijón, secretari de l'AV Vistalegre de Castelldefels

Estem ja a les portes d'un nou carnestoltes, encara que la Comissió de Festes de la nostra associació veïnal porta mesos acordant i desenvolupant el nostre projecte d'enguany. El mateix que a la passada cavalcada de Reis, o a la darrera edició de la Festa dels Barris del passat estiu, i que tot just estem contractant i enllestint per a la primera setmana del proper mes de juny.

Festes a les quals les persones estan ja acostumades a veure'ns participar. Festes que no serien el mateix sense la nostra presència. Que dónen sentit a organitzacions com la nostra, que ens apropa més encara a la realitat dels nostres carrers, dels nostres barris, de les nostres ciutats, però que no són ni de lluny l'únic i principal dels nostres objectius.

La nostra capacitat de gestió, de transparència, de participació, de convocatòria... queden plasmades en tot un seguit d'actes i activitats festives, que cap altre no les pot fer igual que nosaltres. No fem altra cosa que posar tota la nostra experiència i credibilitat, treballada durant tant i tant de temps, voluntàriament i altruista,  al terreny de la reivindicació, de la millora de les condicions de vida als nostres barris, de la solució dels conflictes de convivència, de l'arrelament de la solidaritat, de l'acolliment de les persones nouvingudes, i un llarg etcètera.

Aquesta experiència sobradament contrastada al servei de la nostra gent, també en tot un seguit d'actes lúdics i festius de dinamització dels nostres barris, que cap altre seria capaç de portar a terme d'aquesta mateixa forma.