Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xenofòbia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xenofòbia. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 de setembre del 2011

Institucionalización del discurso anti-inmigrante: violencia en Estado Puro


Las últimas declaraciones de líderes políticos del PP y CIU, debidamente amplificadas por los medios de comunicación, son potentes llamados a la violencia anti inmigrante.  No se trata de llamamientos a apalear inmigrantes en las calles o a quemar sus “casas pateras” -o por lo menos no directamente-, sino dejar claro que desde el punto de vista institucional existe la voluntad explícita de construir una frontera que marque un “Nosotros” contra “Los Otros”.

La imagen de la llegada de los inmigrantes ya no es la medida del éxito económico de una sociedad que se creía rica y atraía como la miel a las moscas. Sino todo lo contrario. El discurso anti-inmigrante es la punta del iceberg de una política antipopular que tendrá como uno de sus referentes preferidos a esa franja de población que demuestra con su sola existencia el fracaso de un sistema económico y social; los pobres, en cualquiera de sus formas, limpiadores de vidrios en las calles, vendedores de latas, parados en la plazas, habitantes de casas sobrepobladas, beneficiarios del PIRMI, etc

La dictadura de un discurso anti-immigrante
En una sociedad occidental que se quiere verse a sí misma como justa y democrática, el discurso político - ya no sólo el electoral, es decir, el que usa lo que sea para atraer votos- ha encontrado en el inmigrante su nuevo buque insigne. El extranjero, el desconocido habitante de tierras más o menos lejanas, invade y trae consigo su dosis de barbarie, su moral desviada, su estética fea.  Ocupa las calles, las plazas, y los asientos del metro.  Es el inmigrante delincuente; el inmigrante aprovechado; inmigrante irrespetuoso; inmigrante rebelde toda una serie de imágenes que desdibujan que hablamos de personas con las que a diario se convive en todos los espacios.

 El efecto del discurso, apoyado en cifras y en el llamado “sentido común”, redunda en una deshumanización cuya escala es todavía desconocida.  En lo que transmiten las autoridades políticas en todo el Estado Español, pero principalmente en Catalunya , vemos como cada día se profundiza  un enfoque basado en la construcción de un “inmigrante” peligroso y de cuyo control y disciplinamiento depende hasta el futuro de la nación.

Este giro político deja atrás décadas de discursos que promovían sociedades abiertas respetuosas de los valores.  Y es tal el nivel de consenso existente que incluso se permite develar la hipocresía evidente que siempre existió departe de quienes promovían un modelo social multicultural. La cruda realidad le permite hoy decir sin arrugarse a un alcalde o a un miembro del gobierno, que si se tiene que elegir entre que coma en la escuela  un niño de “aquí” o un niño “inmigrante” pues que se priorice porque coma el niño “de aquí”. Violencia en estado puro. 

Una vez deshumanizado, el inmigrante pobre puede ser objeto de cualquier medida de excepción que se justifica ya no por causas determinadas, sino por el simple hecho de pertenencia al grupo señalado.  Se le puede encerrar en cárceles de dudosa legalidad como los Centros de Internamiento para Extranjeros (CIE), se le quitan beneficios sociales, se le discrimina en los espacios educativos, etc. El necesario disciplinamiento del inmigrante pobre, consensuado entre  las elites políticas y económicas fluye de forma natural entre los ciudadanos, legitimando que para este colectivo se construya una legalidad “especial”. 

Pero el objetivo de todo este giro en la político institucional no se acaba solo  en la construcción  de un  “enemigo” sobre el cual dejar caer la rabia y frustración que abunda por las calles.



divendres, 18 de març del 2011

Actuem contra el racisme, per defensar la democràcia

Per Jose Peñín, responsable de Comunicació de SOS Racisme

A les places dels barris i les estacions de tren veiem periòdicament com es realitzen controls policials en els que es detenen persones segons les seves característiques físiques (color de pell o fenotip) per identificar-les i, en el pitjor dels casos, detenir-les per ser deportades.

Des dels consistoris es debaten i s’aproven normatives per fer una aplicació diferencial de les lleis als seus ciutadans i ciutadanes segons la seva nacionalitat o per restringir l’accés als drets fonamentals segons la situació administrativa.

Al carrer o darrera el faristol del míting, líders polítics de tots els colors parlen dels nostres veïns i veïnes amb passaport extra-comunitari, com si es tractés de mercaderia, que pretenen moure d’un lloc a un altre per tal d’amagar els forats creats pels bancs, les empreses i la seva mala política que ens ha dut a la crisi.

El governants de països europeus inverteixen diners dels contribuents per tancar fronteres i reforçar controls policials per evitar que entrin els “il·legals” de fora –tot i que siguin refugiats polítics de països en conflicte-, mentre retallen drets socials i polítics als de dins, especialment a les persones estrangeres, i expulsen les ètnies que consideren “non grates”.

Tot plegat s’ha fet tan habitual i constant com un pluja fina, i l’ús interessat del missatge de la por i la seguretat ha calat tan fons, que la societat ens hem tornat indiferent a les vulneracions de drets i la retallada de llibertats. Hem assimilat valors i ideologies racistes sense ni adonar-nos –com ha deixat veure els resultats de la darrera enquesta del Centres d'Estudis d'Opinió (CEO)- ja que discriminar a una part de la societat s’ha convertit en “normal”.

La situació de crisi econòmica i l’escassetat de l’Estat de Benestar ha facilitat la proliferació del discurs de l’odi –odi al forani, al diferent, a la cultura i costums de l’altre-. I la permissivitat davant d’aquest tipus de discurs ha provocat que una part de la població s’allistés a la guerra dels últims contra el penúltims.

dilluns, 1 de febrer del 2010

Vic: només empadronament o model de ciutadania?

Per l'equip de SOS-Racisme Catalunya
Més enllà de la legalitat de la proposta del consistori de Vic, així com que s’aprovés o es fes marxa enrere, com finalment ha estat el cas, el més preocupant de tot que ha succeït per SOS Racisme-Catalunya, com entitat de defensa de drets humans des de l’antiracisme, és la reacció popular, la de partits polítics i d’administracions i el panorama que es planteja en qüestió de defensa dels drets humans i construcció d’una societat cohesionada.

Considerem una gran irresponsabilitat política l’ús d’estratègies xenòfobes per tal d’aconseguir rèdit electoral, tal i com considerem que ha fet l’alcalde de Vic. A canvi d’uns quants vots ha fomentat el racisme social i l’estigmatització de la població immigrada amb la conseqüent fractura social.

A partir de la valoració sobre el registre dels ciutadans s’ha obert el camí a tòpics, a la criminalització de la població immigrada i s’ha reforçat el discurs xenòfob que ha començat a calar entre la població, especialment vulnerable a aquests discursos en època de crisi econòmica i social.

Correm el perill que el mateix discurs s’estengui entre la resta de partits polítics justament en un moment crític  com és el inici de la campanya electoral. Fa molts anys que denunciem l’ús de les persones immigrades per aconseguir vots, i tot i que el Pacte Nacional per a la Immigració ho limita, de moment el Partit Popular a Catalunya ja ha anunciat la seva estratègia electoral amb la inclusió d’aquest com a element fonamental. I tot i que esperem que no sigui així, l’experiència ens diu que s’hi sumaran els mateixos partits que avui els titllen d’ “oportunistes”.

Amb això no volem dir que no es pugui parlar d’immigració, sinó que es faci amb rigor i des de la transparència i l’ètica. És un deure de la classe política però també una responsabilitat de la societat civil. Tots i totes podem i tenim el deure de treballar per la cohesió en el nostre comportament del dia a dia, com a pare o mare, veí o veïna, company o companya de feina… I reclamant responsabilitat als representants polítics que hem escollit, el que vindria a ser, en definitiva, fer valer l’aparell democràtic. Hem de defensar la igualtat de drets i d’oportunitats per damunt de tot, com la via única possible per aconseguir una societat justa i per solucionar els problemes actuals.