La història es fila dia a dia, i esdevé la suma d’èpiques quotidianes
promogudes per homes i dones, veïns i veïnes, al llarg de la humanitat. Amb
aquest convenciment, rebem, des de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) i amb molta satisfacció el llibre "Construint la ciutat democràtica: el moviment veïnal durant al transició i el tardofranquisme". Una
investigació que posa en evidència i sobre el paper la gran aportació del
moviment veïnal en l’enderrocament del règim franquista i en la gestació de municipis
més dignes, socialment més cohesionats i participatius.
Centrar l’objecte d’estudi en el llegat de les associacions de veïns i
veïnes (AV) entre els anys 60 i 80 (1964-1980), és de vital importància pel fet
de qüestionar-nos quin tipus de coneixement desitgem per les generacions
futures i quina memòria històrica.
Un coneixement que ha de sobreviure en un context, el d’avui, en què malauradament
el concepte de democràcia ja està completament prostituït i el capitalisme caduc,
ha estat refundat sobre els mateixos valors contra els quals fa 40 anys les
entitats veïnals lluitàvem.
No obstant això, cal recordar a les generacions joves i futures que treballar
per aconseguir aquesta democràcia sota una dictadura militar fortament
repressiva va ser una tasca dura, difícil, arriscada i extenuant. Una gesta en
la qual van participar homes i dones compromeses amb les associacions de veïns
i d’altres moviments, amb unes qualitats excepcionals de solidaritat, seguides
per persones, que des d’altres sectors, també estaven disposades a deixar-se la
pell per recuperar les llibertats individuals i comunitàries segrestades.
Assenyalar i parlar de qui foren aquestes persones sempre és difícil,
perquè no es donen les condicions per aquest reconeixement. Per aquesta raó, optem
per fórmules més senzilles i parlem del conjunt de la ciutadania i de les grans
herències dels moviments socials.
Van ser moltes, moltíssimes, les persones que van entregar el seu
temps i inclús les seves vides per enderrocar la dictadura i vertebrar barris
més justos socialment. I aquesta és una de les fites d’aquest llibre:
reconèixer aquests veïns i veïnes i fer que aquesta memòria històrica
esdevingui col·lectiva, de la societat.
Quan vàrem preparar aquest projecte acadèmic i editorial pensàvem especialment
en el conjunt de persones que gairebé des de l’anonimat van donar tot el què
tenien per aconseguir més llibertats col·lectives i justícia social, i que una
vegada acabada la lluita, van tornar a les seves cases i als seus barris a
esperar que el repte aconseguit, la democràcia, donés els seus fruits amb el
temps... I potser amb aquests fruits, ens hem sentit decebuts, com ja he dit.
Ara bé, penso que el gran encert del llibre seria aconseguir que els
veïns i les veïnes dels nostres barris, de les nostres associacions, es
donessin compte del fet que el seu gra de sorra a la lluita col·lectiva va ser
imprescindible. Que sense ells no haguéssim tingut les persones que van liderar
la transició democràtica, ni tampoc haurien sortit dirigents capaços d’
administrar un Estat fins aquell moment, totalitari. Que sense el seu esforç i
abnegació, mai haguéssim donat els primers passos d’aquesta carrera de fons que
esdevé la lluita per aconseguir més llibertats individuals i més equitat
social.
Entrades
