Pel Secretari
General CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego.
Quan la crisi va començar sabíem que hi ha
interessos polítics i econòmics que volen aprofitar la crisi per retallar drets
socials i laborals. Vàrem advertir des del primer dia que no estàvem disposats
a pagar els costos d’una crisi que no havíem provocat i vàrem elaborar
propostes alternatives per una sortida solidària de la crisi.
Volíem un Pacte d’Estat que impulsés, entre d’altres, una reforma financera per fer circular el diner en l’economia real, la productiva, limitar i penalitzar les transaccions especulatives; una reforma fiscal que fes aflorar els recursos en mans de les grans fortunes i en el frau fiscal, per tal de disposar dels ingressos públics suficients per fer les polítiques públiques necessàries; i d’altres reformes en el terreny de l’energia, de l’educació i la innovació i les infrastructures que ajudessin a avançar en el canvi de model productiu i que garantissin la cohesió social.
Volíem un Pacte d’Estat que impulsés, entre d’altres, una reforma financera per fer circular el diner en l’economia real, la productiva, limitar i penalitzar les transaccions especulatives; una reforma fiscal que fes aflorar els recursos en mans de les grans fortunes i en el frau fiscal, per tal de disposar dels ingressos públics suficients per fer les polítiques públiques necessàries; i d’altres reformes en el terreny de l’energia, de l’educació i la innovació i les infrastructures que ajudessin a avançar en el canvi de model productiu i que garantissin la cohesió social.
Malauradament el govern, enlloc d’entomar les
nostres propostes i obrir un espai de diàleg social, impulsa reformes que
retallen les condicions de vida i de treball de la gent treballadora. Aprova plans
d’ajust pressupostari, que passen les tisores en els salaris públics, posen en
el congelador les pensions i contaminen la negociació col·lectiva dels sectors
privats. Retalla inversions públiques renunciant a l’impuls de l’activitat
econòmica i a la creació d’ocupació. Restringeix despesa social que afecta
directament la provisió i la qualitat dels serveis públics que rebem la
ciutadania. S’insisteix en reformar el sistema de pensions actuant només sobre
la despesa i per tant actuant sobre els drets existents.
És en aquest context que l’aprovació d’una reforma laboral aprovada recenment fa necessari una resposta àmplia, massiva que deixi clar i net que la immensa majoria de la societat considerem que hi ha una altra manera de sortir de la crisi, no retallant drets socials i laborals, no fent pagar als treballadors els costos de la crisi, no resignant-nos davant dels interessos dels mercats financers i dels poderosos. I és per això que convoquem Vaga General pel proper 29 de setembre.
CCOO considerem que hem d’aprofundir en un model social que mantingui
els drets i les seguretats, personals i col·lectives, que aposti per una forma
de produir a partir de l’estabilitat en el treball, la qualificació de les
persones i la innovació i la qualitat dels processos i dels productes, una
forma diferent de produir millor amb estabilitat i seguretat però també una
forma de redistribuir millor la riquesa que es crea amb el nostre treball. Que
es retirin les mesures regressives i que s’obri una via de negociació per una
sortida de la crisi més solidària dependrà de la força que el 29S siguem
capaços de demostrar.
La reforma laboral aprovada és inútil i
injusta. No crearà ocupació, i a més, ajudarà a la seva destrucció al fer més
fàcil acomiadar. La Reforma, a més d’augmentar el poder unilateral de
l’empresari, obrint les possibilitats per desvincular-se dels convenis en
condicions de treball i retributives, facilita
i abarateix l’acomiadament, augmentant les causes de l’acomiadament objectiu a
la previsió de pèrdues futures i subvencionant part de la indemnització que ha
de pagar l’empresari, que quedarà en 12 dies dels 20 que cobrarà el treballador
en la majoria dels casos. La Reforma a més privatitza els serveis públics
d’ocupació, obrint una perillosa escletxa de discriminació dels treballadors aturats
de difícil ocupabilitat que queden en mans de les empreses privades de col·locació
amb afany de lucre i les ETT sense plantejar-se prèviament cap millora dels
serveis públics d’ocupació.
Des dels centres de treball als barris
El 29S ens hi juguem molt, tan en els centres
de treball com en els barris, tan els treballadors i treballadores com la
ciutadania en general, ja que el que està en joc és un model social determinat
de drets i garanties, un model de convivència i cohesió social. El 29S
coincideix amb la mobilització per la Confederació Europea de Sindicats (CES) als
diferents països de la UE per rebutjar les polítiques de retall de drets i
d’ajustos pressupostaris. La CES volem evidenciar que hi ha alternatives que
passen per reforçar el model social europeu que és la base pel consens polític
que està en l’origen de la UE.
Els sectors que ens van dur a la crisi, volen
de nou tornar al més mercat i menys estat, més mercat i menys democràcia. El
29S cal sortir al carrer, mobilitzar-nos per un model social de més drets i
seguretats, individuals i col·lectives, de tuteles i contrapoders. Un model que
redistribueixi la riquesa i que tingui en compte que els treballadors i
treballadores creem la riquesa del país, que som el valor que cal cuidar i no
despreciar. Lògicament, en aquesta hora de
lluita, sabem que podem comptar com sempre amb la CONFAVC per tal de
plantar-los cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada