Entrevista al president de l’AV El Carmel, Fernando González.
Què ha suposat l’arribada del metro pel veïnat d’El Carmel?
Un canvi absolut, una millora molt important per les famílies i, en particular, pels veïns i veïnes que treballen utilitzant el transport públic. Per exemple, pels joves, també ha suposat no haver d’esperar-se fins la nit, ja que el Nitbus pujava fins aquí de tant en tant. Des del punt de vista de transport públic és l’obra més important que s’ha fet al barri, seguit de la remodelació del carrer Llobregós, l’any 1999.
Des de quan comença la lluita veïnal per aconseguir l’arribada del metro?
Ufff, quan es funda l’AV d’El Carmel, l’any 1972, comencem a parlar del tema. Aleshores alguns enginyers de l’Ajuntament ens varen dir que estàvem bojos, que mai podria arribar-hi perquè tècnicament era impossible. Anys més tard, el 1985, varem fer un acte a la Plaça Sant Jaume amb la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) i vàrem instal·lar una parada de metro fictícia enmig de la plaça per fer més visible. Vàrem fer el mateix al barri: varem construir una parada simbòlica justament on ara hi ha el metro real, agafant totxos. No varem parar fins que el 2001 varem poder els primers plans del metro, després de molts anys de demanar-lo.
La lluita perquè el transport públic arribi al barri sempre ha estat un front molt present de l’AV. Recordo l’anècdota dels segrestos d’autobusos que fa temps em vares explicar...
Bé, això es remunta a l’època de la clandestinitat quan un grups d’entre 15 i 20 persones de l’AV, i d’altres amics de partits polítics clandestins, vàrem muntar un autobús clarificant-li al conductor que el vehicle estava segrestat....aleshores va venir la policia... i la veritats, la “vàrem muntar”. En una altra ocasió vàrem punxar les rodes a un altre autobús per a cridar l’atenció. Amb aquesta suma de fets i de pressió hem aconseguit que la flota d’autobusos públics arribi al barri. Ara bé, tot no està aconseguit. Fins fa poc seguim lluitant perquè el 119 arribi al carrer Muhlberg.... En aquest sentit hem anat a parlar amb l’Entitat Metropolitana del Transport però no hi ha manera. Aquesta és encara una assignatura pendent.
Parlant d’assignatures pendents: quines demandes encara estan al tinter?
Avui puc dir que les estacions d’El Carmel, Horta i la Vall d’Hebrón són les més modernes de tot Barcelona [Fernando ho assegura amb orgull]..i que ha estat durant els darrers deu anys que s’han fet coses, des de que es va esfondrar a causa de les obres del metro. Perquè abans El Carmel havia estat abandonat. Ara podem dir que és un barri més de Barcelona i no un suburbi com algú encara voldria considerar.
Ara bé, les reivindicacions pendents són vàries. Per exemple, volem que la Rambla d’El Carmel sigui soterrada, perquè els cotxes que passen són un perill pels veïns i veïnes. Volem que es faci una vertadera Rambla. Una altra reivindicació pendent seria que s’acabés la segona fase del carrer Llobregós, un projectes que hauria d’haver estat rematat el 2002. Una altra, que es faci una residència per la gent gran. Aquesta reivindicació és avalada per més de 7 mil firmes, les quals han estat adreçades a la regidora del districte, Elsa Blasco, i a la consellera de Benestar Social, Carme Capdevila. Entre vestidors m’han dit que ja tenen el solar, però m’agradaria que es fes públic als veïns i veïnes i als mitjans de comunicació.
Aquestes són les assignatures pendents en infraestructura...Tenim altres demandes com un altre centre de secundària, necessari per la densitat del barri, i a on s’impartís les assignatures que no ofereix l’Institut d’Educació Secundària Ferran Tallada.
I en quin punt està el projecte dels Tres Turons, que afecta directament alguns veïns i veïnes d’El Carmel?
En aquest sentit demanem que es tirin endavant les negociacions pactant amb els veïns i veïnes que des de 1953 estan afectats, perquè no és just passar-se tota la vida amenaçat per un pla urbanístic com aquest.. Per desencallar el tema, ens estem reunint amb els veïns i veïnes afectats perquè surti una proposta consensuada que puguem vehicular a l’Ajuntament. Volem negociar un protocol on es fixin les condicions dels preus del metro dels habitatges expropiats, com també la manera en què marxaran, a on s’allotjaran, etc. Assegurar el règim privat dels habitatges afectats que són privats. De fet, estem esperant la seva resposta de García Bragados, qui ens havia de convocar aquest setembre, però avui he llegit les notícies, i la veritat, no sé si em trucarà ...Ja hi ha una trentena de veïns que estan disposats a marxar i ja.
Aquí El Carmel s’està desplegant el curs dels Grups d’Interacció Multicultural perquè és un barri amb una població rellevant de persones immigrades.Com està anant?
Jo crec que aquest tema, el del treball amb els immigrants, és un aspecte a treballar molt. Penso que a l’escola no existeix cap problema de convivència, però potser sí a algunes comunitats de veïns on es produeixen els conflictes, com l’ús de l’espai públic, les maneres de viure certes celebracions familiars, etc...Per exemple els llatins tenen uns costums que a vegades molesten a altres veïns, i es creen reaccions de xenofòbia que es poden treballar. En aquest sentit, nosaltres a la festa del barri fem una acte amb la implicació de col·lectius de llatins. A més, volem crear, en el sí de l’AV, una comissió formada per llatins i autòctons d’aquí, per intercanviar experiències i activitats.Ara bé és un tema amb el qual costa aglutinar la gent del moviment veïnal.
Què ha suposat l’arribada del metro pel veïnat d’El Carmel?
Un canvi absolut, una millora molt important per les famílies i, en particular, pels veïns i veïnes que treballen utilitzant el transport públic. Per exemple, pels joves, també ha suposat no haver d’esperar-se fins la nit, ja que el Nitbus pujava fins aquí de tant en tant. Des del punt de vista de transport públic és l’obra més important que s’ha fet al barri, seguit de la remodelació del carrer Llobregós, l’any 1999.
Des de quan comença la lluita veïnal per aconseguir l’arribada del metro?
Ufff, quan es funda l’AV d’El Carmel, l’any 1972, comencem a parlar del tema. Aleshores alguns enginyers de l’Ajuntament ens varen dir que estàvem bojos, que mai podria arribar-hi perquè tècnicament era impossible. Anys més tard, el 1985, varem fer un acte a la Plaça Sant Jaume amb la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) i vàrem instal·lar una parada de metro fictícia enmig de la plaça per fer més visible. Vàrem fer el mateix al barri: varem construir una parada simbòlica justament on ara hi ha el metro real, agafant totxos. No varem parar fins que el 2001 varem poder els primers plans del metro, després de molts anys de demanar-lo.
La lluita perquè el transport públic arribi al barri sempre ha estat un front molt present de l’AV. Recordo l’anècdota dels segrestos d’autobusos que fa temps em vares explicar...
Bé, això es remunta a l’època de la clandestinitat quan un grups d’entre 15 i 20 persones de l’AV, i d’altres amics de partits polítics clandestins, vàrem muntar un autobús clarificant-li al conductor que el vehicle estava segrestat....aleshores va venir la policia... i la veritats, la “vàrem muntar”. En una altra ocasió vàrem punxar les rodes a un altre autobús per a cridar l’atenció. Amb aquesta suma de fets i de pressió hem aconseguit que la flota d’autobusos públics arribi al barri. Ara bé, tot no està aconseguit. Fins fa poc seguim lluitant perquè el 119 arribi al carrer Muhlberg.... En aquest sentit hem anat a parlar amb l’Entitat Metropolitana del Transport però no hi ha manera. Aquesta és encara una assignatura pendent.
Parlant d’assignatures pendents: quines demandes encara estan al tinter?
Avui puc dir que les estacions d’El Carmel, Horta i la Vall d’Hebrón són les més modernes de tot Barcelona [Fernando ho assegura amb orgull]..i que ha estat durant els darrers deu anys que s’han fet coses, des de que es va esfondrar a causa de les obres del metro. Perquè abans El Carmel havia estat abandonat. Ara podem dir que és un barri més de Barcelona i no un suburbi com algú encara voldria considerar.
Ara bé, les reivindicacions pendents són vàries. Per exemple, volem que la Rambla d’El Carmel sigui soterrada, perquè els cotxes que passen són un perill pels veïns i veïnes. Volem que es faci una vertadera Rambla. Una altra reivindicació pendent seria que s’acabés la segona fase del carrer Llobregós, un projectes que hauria d’haver estat rematat el 2002. Una altra, que es faci una residència per la gent gran. Aquesta reivindicació és avalada per més de 7 mil firmes, les quals han estat adreçades a la regidora del districte, Elsa Blasco, i a la consellera de Benestar Social, Carme Capdevila. Entre vestidors m’han dit que ja tenen el solar, però m’agradaria que es fes públic als veïns i veïnes i als mitjans de comunicació.
Aquestes són les assignatures pendents en infraestructura...Tenim altres demandes com un altre centre de secundària, necessari per la densitat del barri, i a on s’impartís les assignatures que no ofereix l’Institut d’Educació Secundària Ferran Tallada.
I en quin punt està el projecte dels Tres Turons, que afecta directament alguns veïns i veïnes d’El Carmel?
En aquest sentit demanem que es tirin endavant les negociacions pactant amb els veïns i veïnes que des de 1953 estan afectats, perquè no és just passar-se tota la vida amenaçat per un pla urbanístic com aquest.. Per desencallar el tema, ens estem reunint amb els veïns i veïnes afectats perquè surti una proposta consensuada que puguem vehicular a l’Ajuntament. Volem negociar un protocol on es fixin les condicions dels preus del metro dels habitatges expropiats, com també la manera en què marxaran, a on s’allotjaran, etc. Assegurar el règim privat dels habitatges afectats que són privats. De fet, estem esperant la seva resposta de García Bragados, qui ens havia de convocar aquest setembre, però avui he llegit les notícies, i la veritat, no sé si em trucarà ...Ja hi ha una trentena de veïns que estan disposats a marxar i ja.
Aquí El Carmel s’està desplegant el curs dels Grups d’Interacció Multicultural perquè és un barri amb una població rellevant de persones immigrades.Com està anant?
Jo crec que aquest tema, el del treball amb els immigrants, és un aspecte a treballar molt. Penso que a l’escola no existeix cap problema de convivència, però potser sí a algunes comunitats de veïns on es produeixen els conflictes, com l’ús de l’espai públic, les maneres de viure certes celebracions familiars, etc...Per exemple els llatins tenen uns costums que a vegades molesten a altres veïns, i es creen reaccions de xenofòbia que es poden treballar. En aquest sentit, nosaltres a la festa del barri fem una acte amb la implicació de col·lectius de llatins. A més, volem crear, en el sí de l’AV, una comissió formada per llatins i autòctons d’aquí, per intercanviar experiències i activitats.Ara bé és un tema amb el qual costa aglutinar la gent del moviment veïnal.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada