Els barris de barraques a Barcelona: recuperant la seva memòria

Per Alonso Carnicer i Sara Grimal, directors de “Barraques. La ciutat oblidada”, i Mercè Tatjer, geògrafa i historiadora; membres de la Comissió per la memòria dels barris de barraques de Barcelona. (Fotografia de Carles Barba, Can Tunis, 1967)

La Comissió per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona ha presentat a l’Ajuntament de la ciutat una petició ciutadana perquè se senyalitzin els llocs on van estar els principals barris de barraques.

La petició va néixer de la demanda que feia Júlia Aceituno, que va viure en el barri del Somorrostro durant els anys cinquanta, una de les protagonistes del documental de TV3 “Barraques. La ciutat oblidada”. Com milers de persones que van arribar a Barcelona després de la Guerra Civil fugint de la pobresa i la persecució política, no va trobar altre habitatge que una fràgil barraca.

Després d’anys de viure en dures condicions, al Somorrostro i després en un pis ínfim en un polígon d’habitatges, ara viu en condicions dignes. Un canvi positiu, però lamenta que no hi hagi cap recordatori del barri on va haver de passar molts anys: “¿Y el Somorrostro, dónde lo han dejado? Quieran o no quieran, estuvo allí el Somorrostro. Yo creo que los que hemos vivido allí nos merecíamos por lo menos que en las placas el ayuntamiento hubiera puesto ‘Somorrostro’. Porque es como un homenaje para todos los que vivimos allí. No ya por nosotros, sino por todos.”

La petició que s’ha lliurat a l’Ajuntament demana posar el nom del Somorrostro a un tram de la platja de Barcelona i una placa en record del barri. També es demana senyalitzar l’emplaçament d’altres barris de barraques importants com els de Montjuïc, el Carmel i el Turó de la Rovira, la Perona o el Camp de la Bota. 

Seria un reconeixement públic d’una realitat que forma part de la història de la ciutat, un homenatge a les persones que vivint-hi en condicions molt difícils, van contribuir a fer gran Barcelona, i una recuperació de la memòria històrica per al coneixement de les generacions actuals i futures.

La petició ha tingut un gran ressò; moltes persones creuen que la demanda és justa i que la ciutat té un deute amb els que vivien a les barraques. La subscriuen 52 entitats i 730 ciutadans, amb personalitats del món cultural i social com Juan Marsé, Joan Margarit, Joan Manuel Serrat, historiadors i periodistes com Jaume Fabre i Lluís Permanyer, fotògrafs com Pilar Aymerich, cineastes, arquitectes, antropòlegs i juristes. Entre les entitats hi ha sindicats i una vintena d’associacions de veïns que inclouen la FAVB i la CONFAVC.  Encara es poden afegir més adhesions.

Els últims gran nuclis de barraques de Barcelona es van enderrocar poc abans dels Jocs Olímpics. Però el record no ha desaparegut en els milers de persones que hi van viure, ara habitants dels nous barris de la ciutat i part important de la ciutadania, que volen un reconeixement públic del que van ser aquells anys. També els que hi van fer un treball assistencial i social creuen que cal que no s’esborri el record d’una part de la nostra història.