dijous, 9 de setembre del 2010

Els barris de barraques a Barcelona: recuperant la seva memòria


Per Alonso Carnicer i Sara Grimal, directors de “Barraques. La ciutat oblidada”, i Mercè Tatjer, geògrafa i historiadora; membres de la Comissió per la memòria dels barris de barraques de Barcelona. (Fotografia de Carles Barba, Can Tunis, 1967)

La Comissió per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona ha presentat a l’Ajuntament de la ciutat una petició ciutadana perquè se senyalitzin els llocs on van estar els principals barris de barraques.

La petició va néixer de la demanda que feia Júlia Aceituno, que va viure en el barri del Somorrostro durant els anys cinquanta, una de les protagonistes del documental de TV3 “Barraques. La ciutat oblidada”. Com milers de persones que van arribar a Barcelona després de la Guerra Civil fugint de la pobresa i la persecució política, no va trobar altre habitatge que una fràgil barraca.

Després d’anys de viure en dures condicions, al Somorrostro i després en un pis ínfim en un polígon d’habitatges, ara viu en condicions dignes. Un canvi positiu, però lamenta que no hi hagi cap recordatori del barri on va haver de passar molts anys: “¿Y el Somorrostro, dónde lo han dejado? Quieran o no quieran, estuvo allí el Somorrostro. Yo creo que los que hemos vivido allí nos merecíamos por lo menos que en las placas el ayuntamiento hubiera puesto ‘Somorrostro’. Porque es como un homenaje para todos los que vivimos allí. No ya por nosotros, sino por todos.”

La petició que s’ha lliurat a l’Ajuntament demana posar el nom del Somorrostro a un tram de la platja de Barcelona i una placa en record del barri. També es demana senyalitzar l’emplaçament d’altres barris de barraques importants com els de Montjuïc, el Carmel i el Turó de la Rovira, la Perona o el Camp de la Bota. 

Seria un reconeixement públic d’una realitat que forma part de la història de la ciutat, un homenatge a les persones que vivint-hi en condicions molt difícils, van contribuir a fer gran Barcelona, i una recuperació de la memòria històrica per al coneixement de les generacions actuals i futures.

La petició ha tingut un gran ressò; moltes persones creuen que la demanda és justa i que la ciutat té un deute amb els que vivien a les barraques. La subscriuen 52 entitats i 730 ciutadans, amb personalitats del món cultural i social com Juan Marsé, Joan Margarit, Joan Manuel Serrat, historiadors i periodistes com Jaume Fabre i Lluís Permanyer, fotògrafs com Pilar Aymerich, cineastes, arquitectes, antropòlegs i juristes. Entre les entitats hi ha sindicats i una vintena d’associacions de veïns que inclouen la FAVB i la CONFAVC.  Encara es poden afegir més adhesions.

Els últims gran nuclis de barraques de Barcelona es van enderrocar poc abans dels Jocs Olímpics. Però el record no ha desaparegut en els milers de persones que hi van viure, ara habitants dels nous barris de la ciutat i part important de la ciutadania, que volen un reconeixement públic del que van ser aquells anys. També els que hi van fer un treball assistencial i social creuen que cal que no s’esborri el record d’una part de la nostra història. 

19 comentaris:

  1. Algú se'n recorda d'unes barraques que hi havia, segur els anys 60, al carrer Berlin?
    Mes o menys entre Josep Tarradellas i Numància.

    ResponElimina
  2. Mª Angels Robles Rodriguez12 d’octubre del 2010, a les 13:05

    Perquè no es parla mai del barri de barraques Riera Condal, que estava a l´altre costat de la via del tren de la Perona?

    ResponElimina
  3. Mª Angels Robles Rodriguez12 d’octubre del 2010, a les 13:18

    Els meus avis van arribar a barcelona quan la meva mare tenia un parell d´anys, avui dia té setanta-i-cinc; jo vaig nèixera a les barraques que va fer el meu avi a la Riera Condal, al número 18, me´n recordaré sempre d´aquest número; la barraca era feta de fang. Jo avui dia tinc 55 anys, i m´extranya que ningú parli mai d´aquuesta zona de barraquisme.

    ResponElimina
  4. Maria dels Àngels i Maiaviena, moltíssimes gràcies per la vostra informació. Enviarem un correu als autors perquè en tinguin coneixement.
    Si voleu fer una col·laboració al blog explicant aquests records estarem encantats...
    Escriviu-nos a premsa@confavc.cat
    Per cert, l'Ajuntament ha aprovat la iniciativa...
    http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20101012/barcelona-rescata-loblit-els-seus-barris-barraques/528377.shtml

    ResponElimina
  5. Benvolguda Mª Àngels, Ens interessaria molt saber més de la seva experiència a les barraques de la Riera Comtal, i si en té fotografies. En el número 106 de la revista Carrer, en el dossier "Memòria del barraquisme" s'explica: "Les barraques del Rec Comtal estaven situades al barri de la Sagrera, entre el mur de RENFE i el Rec Comtal, quasi sempre sec i ple de brutícia. Al 1962 van patir les greus conseqüències de les inundacions. Al 1964 hi havia 40 barraques sense llum, aigua corrent ni lavabos." Francesc Candel va escriure l'article "Barraques de la Riera Comtal. Uns veïns als quals ningú fa cas" en el número 5 de la revista Serra d'Or, el maig de 1965, pàg. 74. A la Vanguardia es va publicar una foto de Candel a les barraques del Rec Comtal: http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.es/LVE01/PUB/2001/01/19/LVG20010119007SUB.pdf

    ResponElimina
  6. Amics, Vull respondre a maiaviena.
    Nomes volia agrair-li la informació i dir-li que no hi ha gaires noticies sobre aquest nucli, que ja existia abans de la guerra civil i va restar, penso fins als anys 1960. Era proper a la fabrica el Vidriol, i els mapes de Barcelona dels anys 1930-1960 el mostren
    clarament. De fet no tenim informació escrita, pero pot-ser als Arxius dels Districtes de Sants i de Les Corts es prodria trobar alguna cosa més.
    Ens agradaria mantenir el contacte amb Maiaviena. Com ho podem fer?
    Salutacions cordials, Merce Tatjer. Universitat de Barcelona

    ResponElimina
  7. Gairebé no tinc informació. De fet, va despertar la meva curiositat la notícia de la voluntat de fer memòria de les barraques de Barcelona.
    El meu record era d'haver passejat amb el pare entre les barraques de Montjuic i de veure aquesta zona de barraques, al carrer Berlín.
    Els meus oncles es van casar, quan jo tenia 5 anys, el 1959 i des de llavors, gairebé cada dissabte, anava a dinar a casa seva.
    Vivien al carrer Guitard de Les Corts, on s'hi arribava des de la plaça Catalunya, on vivia jo (era la filla de la portera del número 7), en el tramvia 54.
    En el seu recorregut de tornada a casa fèia el trajecte pel carrer Berlin i em vaig acostumar a veure per les finestres una zona de barraques, a la façana mar del carrer.
    No recordo amb precisió la ubicació exacta pero si recordo que l'extensió deuria ser l'equivalent a una de les illes de cases de la zona.
    Tampoc tinc clar fins quin any van estar (això si: més enllà de l'any 1960). Formaven part del meu paisatge infantil habitual i en aquella epoca el barri va començar a canviar molt. Recordo haver vist molts enderrocs i aixecar molts edificis nous.
    Possiblement, si encara queda algun/a iaio/a que visqués pels edificis més antics del carrer berlin (des de la Plaça del Centre a Numància era la zona d'edificis amb més anys) podrieu trobar algú que tingui memòria d'aquella zona del seu veïnat.
    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  8. En un treball escolar de recerca fet per Mireia Chavarria i Irene Escorihuela, alumnes de l’I.E.S. Emperador Carles, l'any 2006, hem trobat aquesta referència:
    "A l'àrea situada entre els carrers Numància, Berlín i Josep Tarradellas hi havia tot un conjunt de barraques en les quals hi vivia població pobra en molt males condicions. S'anomenaven les barraques de "Can Baldiri", i era un solar brut i sense clavegueram. Hi van ser entre els anys 60 i 70."
    És a la web: http://phobos.xtec.cat/llibres/a8013147_1636/llibre/index.php?section=4&page=-1

    ResponElimina
  9. Mercè Tatjer,
    Gràcies per l'interès.
    No tinc problema en que contactem. Us puc passar el meu e-mail si teniu una altra manera més discreta de fer-ho.
    En tot cas, no obstant, crec que no puc aportar gaire més informació de la que ja he escrit aquí.
    salutacions.

    ResponElimina
  10. Hi ha un espai de participació per a les persones que van viure als barris de barraques amb fotografies i textos a
    http://www.3cat24.cat/elmeu3cat24/barraques

    ResponElimina
  11. Hola, per si els pot ser util aquesta informació, jo vaig viure al carrer Galileu, entre els carrers Evarist Arnús i Caballero, barri de Les Corts. Darrera de casa meva, entre el carrer Galileu y carrer Joan Güell, just on ara hi ha l'escola Barcelona hi havia un nucli de barraques fins ben entrats els anys 60.

    ResponElimina
  12. El nucli del carrer Berlin, era conegut com barraques Baldiri, la meva familia al complet hi va viure, hi a mes jo hi vaig pasar un parell d'anys vivint amb la familia, quan en tenia 7 o 8. Finalment van se distribuits entre el barri del Besós, Ciuta Meridiana i Sant Cosme al final de la década dels 60.

    ResponElimina
  13. Jo vaig neixe a la barraques de Can Baldiri a l'any 1951 i vaig viure fins el 54 ó 55. La població era pobre com diu l'Alonso Carnicer, seria molt extrany el contrari. La població eran persones de classe traballadora de la qual molt havian estat perdedors de la Guerra Civil. Segurament no teiem clavegueram ( ben segur ) però jo recordo que al pati de casa teniem gallines i conills i un petit hortet. Els diumenges pujavem moltes families a Vallvidrera o a vegades a Montjuich a fer la paella, sempre amb conill, en aquell temps el conill era mès barat que el pollastre i a mès amès gairebè tothom tenia els seus, era una manera de poder arribar no a fi de mes sino a fi de setmana . El dia de l'enterrament de la sardina tota la població de les barraques anavèm amb altres veins de Les Corts a enterrar-la als camps que hi havia a on ara es mès o menys Avgda Carlos III-Diagonal
    Suposso que pels meus pares no era la millor lloc a on viure, però si que tinc que dir que jo m'ho vaig passar molt bè, tenia gallines, conills, amics, i podia jugar en un entorn totalment protegit. Segurament era un lloc brut i sense clavegueres com molts altres barris de la perifèria de Barcelona, però tambè com en aquests l'estructura de vonvivència i solidaritat que els veins organitzaven per tirar cap endevant no tenia res a anvejar a la d'altres barris de Barcelona, mès be al contrari.

    ResponElimina
  14. El de l'anterior comentari soc Agustín Fructuoso,

    ResponElimina
  15. Yo nací en Can Baldiri y recuerdo muchas cosas.
    Estudiaba en Maria Medianera, calle Entenza / Corcega
    Contactar conmigo en: nostromo21@hotmail.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al facebook https://www.facebook.com/MemoriaDelsBarrisDeBarraques es va recollint molta informació sobre els barris de barraques i les iniciatives per recuperar la seva memòria.

      Elimina
  16. Aviat es posarà una placa commemorativa en homenatge als veïns dels barris de barraques de Les Corts i els de les barraques de Diagonal i Santa Gemma. Efectivament al facebook: Memòria dels barris de barraques de Barcelona hi ha molta informació sobre el tema.

    ResponElimina
  17. Naci y viví durante 14 años en ellas.
    si quieres información ponte en contacto.
    jmmf59@gmail.com
    Saludos de PEPITO así se me conocía en Baldiri

    ResponElimina