El crepuscle de l’Estat del Benestar als barris

 

Joan Martínez,  president de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC),  (Público, edició del 9 de setembre de 2010)

El moviment veïnal comença aquest setembre la seva activitat als barris amb el gust agre que estan deixant les retallades de drets socials i laborals,  impulsades durant tot aquest curs polític pel Govern de Zapatero. Un gust agre davant el qual donarem una resposta col·lectiva: els i les representants veïnals anirem a la vaga general el dia 29 de setembre evidenciant la gran decepció que sentim d’un govern que teòricament, o segons les sigles, és d’esquerres, i per tant, li pertocaria impulsar unes polítiques més justes socialment i redistributives.
La darrera Reforma Laboral, aprovada pel Senat aquesta setmana, és la gota que ha fet vessar el got: tenim una gestió pública que contínuament està erosionant la qualitat de vida del veïnat. 

Anem pel bon camí?

Un dels exemples d’aquesta marea neoliberal ha estat la retallada social de ZP, anunciada el passat maig. Si aconseguir l’estalvi de 15.000 milions d’euros de dèficit públic entre el 2010 i 2011  s’ha de fer a costa de la qualitat de vida del veïnat, no, no anem pel bon camí. Un govern que s’autodefineix com a progressista hauria d’haver explotat altres vies per assolir aquest estalvi com aplicar una fiscalitat més dura a les transaccions del mercat financer, castigar l’evasió fiscal, o reduir el pressupost militar que cada dia ens costa 50 milions d’euros. (seguir llegint)

Entre d’altres conseqüències les mesures de contenció econòmica han mutilat els pressupostos dels ajuntaments i de la Generalitat. Aquesta retallada s’ha traduït en la pèrdua de serveis socials de proximitat necessaris ara més que mai als barris, quan la crisi colpeja amb més cruesa les economies domèstiques del veïnat.

De rebot, moltes entitats del teixit associatiu del territori hem vist minimitzats els recursos que ens donen les administracions públiques per desplegar programes, destinats, la gran majoria d’ells, a cosir les fractures socials dels barris i municipis. Per exemple, un dels nostres projectes, el dels Grups d’Interacció Multicultural (GIM), que pretén aturar respostes de xenofòbia als barris i promocionar la convivència entre veïns i veïnes està essent frenat per dèficit de pressupost. Les entitats no podem dissenyar més projectes d’acció social sabent que no tindrem diners per a desenvolupar-los.

Paral·lelament la cancel·lació de moltes obres públiques impulsades pel Govern central suposarà la pèrdua de prop de 20.000 llocs de treball. Un fet que engrossirà la bossa dels més de 4’5 milions de persones aturades que ja hi ha a l’estat espanyol,  amb la taxa d’atur més alta de la UE. 

Altres receptes davant de la crisi
Ara el Govern ens apedrega amb una Reforma laboral que abarateix l’acomiadament i augmenta la flexibilitat laboral, ancorant encara més la vida privada dels treballadors i treballadores a les necessitats de l’empresa, i endurint les condicions per accedir a les baixes per malaltia en detriment de la salut de les persones assalariades. Una Reforma que amplia a més sectors d’activitat les operacions de les Empreses de Treball Temporal (ETT), potenciant la privatització dels serveis de col·locació. A més, ara el Govern ens amenaça amb una nova llei sobre les pensions, que allargarà els anys de cotització, l’edat de jubilació, i altres retrocessos de drets adquirits.

Només hi havia la recepta de retallades socials i de drets laborals etzibades pel Fons Monetari Internacional i els gurús del Consell Econfin per salvar del naufragi econòmic d’Espanya?
 

No, i per aquesta raó ens ha quedat un gust ben agre . Hi havia altres estratègies per augmentar els ingressos de l’erari públic, com impulsar una reforma fiscal que penalitzi les transaccions especulatives i estableixi un nou tram a l’IRPF per a rendes molt altes. També es podia haver incrementat la tributació de les SICAV- on realment es refugien les grans fortunes- o haver-ne fixat una de base per l’impost de successions i donacions.

Estem davant d’una regressió dels drets del veïnat, del crepuscle d’un model de l’Estat del Benestar que ens preocupa molt. Per això, les AV sortirem el carrer aquest 29 de setembre a la vaga general. El moviment veïnat fa més de 40 anys que lluitem des dels barris. Hem vist anteriors vesprades, però hem fet sortir el sol amb respostes col·lectives, imprescindibles per aconseguir barris socialment i territorialment més cohesionats i dignes.