Reclamar al maestro armero: ¿Seguimos a oscuras, después del apagón?

Per Ana Marco, consultora ambiental

Me temo que el calvario de los afectados por el apagón en Catalunya no ha hecho más que empezar y las mayores frustraciones llegarán cuando intenten  presentar sus reclamaciones.

Para empezar tendrá que averiguar ante quién hay que presentar la reclamación porque ¿de qué hablamos cuando hablamos de Endesa?

El consumidor  no es consciente de la maraña empresarial y que hay tras la privatización del sector eléctrico.

Si uno revisa su factura de la luz verá en la parte superior izquierda el logotipo de Endesa, pero ¡ay! Ésto es sólo la marca comercial y no corresponde a ninguna empresa. Nos debemos poner las gafas y mirar en la parte inferior izquierda donde veremos una nota que puede poner "factura emitida por Endesa Energía XXI S.L" y un número de CIF, en el supuesto de que no hayamos picado con una de las fantásticas ofertas del mercado liberalizado donde nos ofrecían descuentos. En el caso que “sigamos con los mismos", realmente no es así: en éste caso la empresa que nos suministra el servicio ya no es Endesa Energía XXI S.L sino Endesa Energía, con otro número de CIF. Tanto la una como la otra son "comercializadoras".

Una vez que haya averiguado con quien tenemos el contrato, debemos entrar en el proceloso mundo de las reclamaciones mediante comunicación telefónica con máquinas a través de números 902, que pagamos de nuestro bolsillo. Cuando finalmente conseguimos hablar con una persona, lo más probable es que sea el trabajador de un “call center”, cuya misión es someterte a un protocolo del que no puedes escapar, solicitándote que repitas tu número de contrato, tu número de CUP y otros datos identificadores, para lo cual debes tener el recibo en la mano. La persona del “call center” que nos atiende tomará nota  y nos adjudicará un número de reclamación que se debe apuntar y procurar no perder porque si no estaremos obligado a repetir todo el proceso. ¿Quien no ha tenido la experiencia con las operadoras de telefonía? Pues el sistema de atención al cliente de Endesa está copiado exactamente y seguramente se reparten los beneficios de las llamadas. Recordemos que es un 902.

Pues bien, ninguna de las empresas con las que podemos tener el contrato es responsable del apagón. De esta gran incidencia es responsable Endesa Distribución Eléctrica, con otro CIF,  que es la propietaria de las redes de distribución en que parece no invierte desde hace años. Dentro de la maraña del sistema eléctrico liberalizado es lo que se llama una empresa "distribuidora".

Las comercializadoras que, recordemos, tienen los contratos con los clientes, pagan un peaje a las  distribuidoras por pasar la electricidad por sus líneas. Se considera que la actividad de distribución es un "monopolio natural", o sea que tienen la exclusiva en el territorio por lo que cambiar nuestro contrato de electricidad no nos va a librar de Endesa, puesto que sea cual sea la empresa con la que contratemos el servicio eléctrico, todas las empresas harán pasar su electricidad por las líneas de Endesa Distribución y nosotros deberemos pagar el peaje correspondiente incluido en el precio de nuestro recibo.

El peaje corresponde al término de potencia y a la energía. Y digo yo, el término de potencia se paga fijo por la "disponibilidad", es decir que si yo contrato 5 kW pago por ella aunque sea mi mes de vacaciones y no haya gastado ni un kWh de energía. Si contrato 10 kW pago exactamente el doble. Ésto de la disponibilidad tiene su miga porque se supone que las líneas de distribución tienen capacidad para que pase energía por el total que tenemos contratado entre todos y todas, que para éso lo pagamos y si nos pasamos de enchufar cosas se dispara el limitador sin más miramientos y nos quedamos sin luz.

¿Olimpíades a Barcelona?

Per Albert Recio, vice-president de la Federació d’AV de Barcelona
En plena crisi econòmica i amb problemes creixents a la ciutat, l’alcalde Hereu ha presentat la proposta de candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d’Hivern al 2022.

Realment sorprenent, sobretot per la manca d’originalitat de la proposta. Les elits polítiques municipals semblen incapaces de sortir del miratge de 1992 i cada cop que llencen una “idea engrescadora” aquesta es tradueix en algun tipus d’esdeveniment a escala internacional.

El fracàs del passat Fòrum de les Cultures sembla que no ha resultat un revulsiu suficient per sortir de l’encanteri. Ara la proposta sona encara més  estrafolària: la de celebrar uns jocs d’hivern en una ciutat mediterrània. Hi ha moltes raons per estar-hi en contra i les experiències anteriors ens poden servir.

En primer lloc, el malbaratament de recursos que significa construir costosos equipaments que després cal mantenir. Anteriors esdeveniments ja ens han deixat “monuments” d’aquesta mena: Estadi Olímpic, Velòdrom, Edifici Fòrum... només caldria afegir-hi les instal·lacions de gel.

En segon lloc, que els esdeveniments han servit sobretot per llançar el model de ciutat turística, un model que ni pot créixer més ni és desitjable que ho faci, vistos els elevats impactes socials que es deixen sentir als barris més turístics (assetjament immobiliari, expulsió del comerç de proximitat, aglomeració i trànsit...).

En tercer lloc, que aquesta és una forma d’eludir allò que realment necessita la ciutat: un debat seriós sobre objectius socials bàsics: desigualtats, qualitat i extensió dels serveis socials, ocupació digna, sostenibilitat, etc. A més, es tracta d’un tipus d’activitat amb un impacte ambiental negatiu que pot justificar una nova onada d’infraestructures i la promoció d’activitats que encara empitjorarien el ja deteriorat medi natural català I tot per quinze dies.

Creiem que són moltes raons per demanar que s’oblidin d’un projecte innecessari i poc meditat.

Ambientalitzem les festes de barri !

Per Aglaia Gómez, tècnica de projectes ambientals de la CONFAVC
 

Des de sempre, les associacions de veïns i veïnes han treballat per fer dels barris llocs més habitables. Aquesta és la seva essència, el motiu pel qual van néixer. I la història veïnal està plena de reivindicacions de caire ambiental: millora de la qualitat de l’aire i l’aigua, demanda d’espais verds al continu urbà, etc. (Vegeu www.memoriaveinal.org)

Les festes populars de barri apleguen els esforços de persones de totes les edats, que cada any combinen enginy, il·lusió i, sovint, pocs recursos per a crear un espai de celebració al barri.
Pocs recursos, presses, massa feina i poques mans, ... Això porta molt sovint a utilitzar vaixella d’un sol ús, envasos individuals i a comprar productes sobreembalats en grans superfícies. La conseqüència: una generació important de residus mal gestionats, que contradiu sovint els esforços esmerçats en donar un clar missatge ambiental als participants dels actes, així com per minimitzar els efectes negatius sobre el medi ambient.
Per corregir aquesta situació és necessària la implicació dels diversos actors, com ara l’administració local, responsable de la recollida dels residus a l’espai públic i les mateixes associacions veïnals.

Tot i així,  si bé és cert que són les administracions públiques les que disposen dels recursos normatius –pensem en les responsabilitats en la producció i distribució d’envasos i embalatges no retornables –  i econòmics, necessaris per dur a terme canvis estructurals en els hàbits de consum i d’ús dels espais públics, és la ciutadania qui ha de ser protagonista en la presa de decisions que afecten a la qualitat del seu propi medi. També és cert que són les associacions veïnals, les que tenen per essència una major capacitat d’apropar-se a la població i transmetre-li aquests missatges.

Durant el 2010, la CONFAVC col·laborarà en l’ambientalització – reciclatge, ús de vaixella reutilitzable, minimització dels residus – de 57 festes populars a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb tasques de sensibilització i informació adreçades a les organitzacions de la societat civil i a la població que aconsegueixen mobilitzar.

Tomar la calle para que no nos sigan tomando el pelo

Por Alfredo Vela, membre de la Junta Directiva de la CONFAVC

Efectivamente ya toca, el 23 de febrero debe ser una fecha que desde este año ya no se recuerde como el día del intento de golpe de estado de los fascistas. Desde el 2010 esta fecha debe ser recordada como el día del BASTA YA a los atentados terroristas del poder económico y financiero contra la clase trabajadora.

Todos debemos secundar y apoyar la manifestación convocada por los sindicatos, si no penemos freno, si no nos ponemos al frente de lo nuestro, los gobiernos dirigentes ga-rantes y excelente administradores de los intereses de los poderosos, no sabemos hasta dónde pueden llegar.

Esta crisis es mucho más que una crisis económica, es una crisis de sistema, que lejos de ser reconocida por ellos, como un sistema completamente quebrado, se empeñan en reflotarlo para perpetuarlo pero ahora ya en beneficio de menos, el círculo se estrecha y cada vez se expulsa a más personas.

Esta crisis, una vez restablecido el orden dominante, se utiliza para mucho más, para hacer retroceder las conquistas sociales que durante años y años, con sangre se habían conquistado.

En España y Catalunya, hemos empezado por destinar dinero público para sufragar las pérdidas de multinacionales, ya sabemos eso de socializar las pérdidas, privatizar los beneficios . Además hemos destinado dinero en subsidios que permitan mal vivir a trabajadores que han perdido su puesto de trabajo por este descara-do cierre patronal.

En buena lógica, las arcas del estado se vacían, conclusión hacernos trabajar más - retrasar la edad de jubilación)  para cotizar más y para cobrar menos tiempo nuestras pensiones.

Y eso como se traslada a nuestros barrio, pues con más paro, mas inseguridad ciudada-na, más pobreza, más delincuencia y menos vida y cohesión social.

Estamos pues más obligados que nunca a secundar desde las asociacionesvecinales, una manifestación en la que nos jugamos mucho y no sólo por el retraso en la edad de jubilación.

El moviment veïnal i la defensa del patrimoni històric i arquitectònic

Pel president de la FAV de Mataró, Jesús Nieto

En la  llarga història dels moviments socials, especialment del moviment veïnal a Catalunya però també a la resta d’Espanya,  hi ha hagut sempre la consciència i voluntat de preservar aquells elements del territori  - edificis, espais naturals, barris històrics - que donen a una ciutat o una comarca el seu  sentit històric i  la seva personalitat, sovint  en contra dels interessos econòmics especulatius que, sobretot en aquests darrers anys, amb l’excusa d’una falsa modernització han destruït part del patrimoni històric i arquitectònic per tal   d’obtenir-ne fàcils beneficis econòmics per a particulars i municipis.

A Mataró i al Maresme els exemples del què diem son innumerables. El cas més recent i il·lustratiu i que ha comportat  la imputació judicial de l’ Alcalde de Mataró, el regidor d’urbanisme i una lletrada és el de l’edifici de l’antiga fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i que, degut a que en el seu solar s’hi va voler instal·lar una àrea comercial,  l’equip del Govern Municipal en un primer moment el va intentar descatalogar per poder-lo enderrocar però, davant de la pressió ciutadana i veïnal en la defensa d’aquest patrimoni  de la ciutat -es va constituir una plataforma ciutadana: “Salvem Can Fàbregas i de Caralt” -, el què va fer és, gràcies a la seva majoria en el Ple Municipal, aprovar traslladar l’edifici, desmotant-lo a peces i traslladar-les  en un descampat per a reconstruir-lo  al cap d’un  temps en un altre lloc.

Malauradament, en  aquests moments i en espera de quin sigui el desenllaç del judici,  l’atemptat al patrimoni de Can Fàbregas i de Caralt ja s’ha consumat. La fàbrica, excepte la base de la xemeneia i el soterrani on hi havia les antigues calderes de vapor, ha estat traslladada amb “paquets” de quinze tones i dipositats en un descampat en espera d’un nou i incert destí. És per això que l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron ha estat processat per atemptat al patrimoni juntament amb el regidor d’urbanisme i la lletrada del servei.

El poder de la comunicació és el teu dret

Per Laura Bergés, de l'Assemblea per la Comunicació Social

Que la informació és poder és una d’aquelles dites conegudes, però potser no està tant clar el dret que tenim tots a difondre informació i opinions a través de TOTS els diferents mitjans de comunicació disponibles. Un dret recollit en la declaració dels drets humans, en la nostra constitució, en les normatives europees... un dret sense el qual poc podrem exercir-ne o reclamar-ne d’altres, però que tot sovint topa amb les traves de la realitat del sistema de mitjans de comunicació que tenim.

La gent més activa socialment es troba sovint aquestes traves, que fan que per aconseguir un minut al telenotícies hagis de muntar algun sidral, que, finalment, acaba tapant la informació que realment volies fer arribar al públic.

És per això que, davant els límits d’un sistema de mitjans caracteritzat per la concentració empresarial, el sensacionalisme, la publicitat, la politització partidista i la manca de pluralisme en els temes i els actors que accedeixen a l’espai públic, tenen tanta importància els anomenats mitjans lliures, alternatius, comunitaris... Els mitjans propis dels col·lectius, agrupacions, moviments, activistes...

Aquests mitjans però, viuen en una certa marginalitat, per les dificultats econòmiques per mantenir-los i, en el cas de la ràdio i la televisió, per culpa d’una legislació que només ha contemplat l’opció de mitjans d’empreses privades o mitjans de l’estat (és a dir, controlats pels partits polítics que manen en cada nivell de l’administració, estatal, autonòmica o local).

Vic: només empadronament o model de ciutadania?

Per l'equip de SOS-Racisme Catalunya

Més enllà de la legalitat de la proposta del consistori de Vic, així com que s’aprovés o es fes marxa enrere, com finalment ha estat el cas, el més preocupant de tot que ha succeït per SOS Racisme-Catalunya, com entitat de defensa de drets humans des de l’antiracisme, és la reacció popular, la de partits polítics i d’administracions i el panorama que es planteja en qüestió de defensa dels drets humans i construcció d’una societat cohesionada.

Considerem una gran irresponsabilitat política l’ús d’estratègies xenòfobes per tal d’aconseguir rèdit electoral, tal i com considerem que ha fet l’alcalde de Vic. A canvi d’uns quants vots ha fomentat el racisme social i l’estigmatització de la població immigrada amb la conseqüent fractura social.

A partir de la valoració sobre el registre dels ciutadans s’ha obert el camí a tòpics, a la criminalització de la població immigrada i s’ha reforçat el discurs xenòfob que ha començat a calar entre la població, especialment vulnerable a aquests discursos en època de crisi econòmica i social.

Correm el perill que el mateix discurs s’estengui entre la resta de partits polítics justament en un moment crític  com és el inici de la campanya electoral. Fa molts anys que denunciem l’ús de les persones immigrades per aconseguir vots, i tot i que el Pacte Nacional per a la Immigració ho limita, de moment el Partit Popular a Catalunya ja ha anunciat la seva estratègia electoral amb la inclusió d’aquest com a element fonamental. I tot i que esperem que no sigui així, l’experiència ens diu que s’hi sumaran els mateixos partits que avui els titllen d’ “oportunistes”.

Amb això no volem dir que no es pugui parlar d’immigració, sinó que es faci amb rigor i des de la transparència i l’ètica. És un deure de la classe política però també una responsabilitat de la societat civil. Tots i totes podem i tenim el deure de treballar per la cohesió en el nostre comportament del dia a dia, com a pare o mare, veí o veïna, company o companya de feina… I reclamant responsabilitat als representants polítics que hem escollit, el que vindria a ser, en definitiva, fer valer l’aparell democràtic. Hem de defensar la igualtat de drets i d’oportunitats per damunt de tot, com la via única possible per aconseguir una societat justa i per solucionar els problemes actuals.