Per Albert Recio, vice-president de la Federació d’AV de Barcelona
En plena crisi econòmica i amb problemes creixents a la ciutat, l’alcalde Hereu ha presentat la proposta de candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d’Hivern al 2022.
Realment sorprenent, sobretot per la manca d’originalitat de la proposta. Les elits polítiques municipals semblen incapaces de sortir del miratge de 1992 i cada cop que llencen una “idea engrescadora” aquesta es tradueix en algun tipus d’esdeveniment a escala internacional.
El fracàs del passat Fòrum de les Cultures sembla que no ha resultat un revulsiu suficient per sortir de l’encanteri. Ara la proposta sona encara més estrafolària: la de celebrar uns jocs d’hivern en una ciutat mediterrània. Hi ha moltes raons per estar-hi en contra i les experiències anteriors ens poden servir.
En primer lloc, el malbaratament de recursos que significa construir costosos equipaments que després cal mantenir. Anteriors esdeveniments ja ens han deixat “monuments” d’aquesta mena: Estadi Olímpic, Velòdrom, Edifici Fòrum... només caldria afegir-hi les instal·lacions de gel.
En segon lloc, que els esdeveniments han servit sobretot per llançar el model de ciutat turística, un model que ni pot créixer més ni és desitjable que ho faci, vistos els elevats impactes socials que es deixen sentir als barris més turístics (assetjament immobiliari, expulsió del comerç de proximitat, aglomeració i trànsit...).
En tercer lloc, que aquesta és una forma d’eludir allò que realment necessita la ciutat: un debat seriós sobre objectius socials bàsics: desigualtats, qualitat i extensió dels serveis socials, ocupació digna, sostenibilitat, etc. A més, es tracta d’un tipus d’activitat amb un impacte ambiental negatiu que pot justificar una nova onada d’infraestructures i la promoció d’activitats que encara empitjorarien el ja deteriorat medi natural català I tot per quinze dies.
Creiem que són moltes raons per demanar que s’oblidin d’un projecte innecessari i poc meditat.
En plena crisi econòmica i amb problemes creixents a la ciutat, l’alcalde Hereu ha presentat la proposta de candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d’Hivern al 2022.
Realment sorprenent, sobretot per la manca d’originalitat de la proposta. Les elits polítiques municipals semblen incapaces de sortir del miratge de 1992 i cada cop que llencen una “idea engrescadora” aquesta es tradueix en algun tipus d’esdeveniment a escala internacional.
El fracàs del passat Fòrum de les Cultures sembla que no ha resultat un revulsiu suficient per sortir de l’encanteri. Ara la proposta sona encara més estrafolària: la de celebrar uns jocs d’hivern en una ciutat mediterrània. Hi ha moltes raons per estar-hi en contra i les experiències anteriors ens poden servir.
En primer lloc, el malbaratament de recursos que significa construir costosos equipaments que després cal mantenir. Anteriors esdeveniments ja ens han deixat “monuments” d’aquesta mena: Estadi Olímpic, Velòdrom, Edifici Fòrum... només caldria afegir-hi les instal·lacions de gel.
En segon lloc, que els esdeveniments han servit sobretot per llançar el model de ciutat turística, un model que ni pot créixer més ni és desitjable que ho faci, vistos els elevats impactes socials que es deixen sentir als barris més turístics (assetjament immobiliari, expulsió del comerç de proximitat, aglomeració i trànsit...).
En tercer lloc, que aquesta és una forma d’eludir allò que realment necessita la ciutat: un debat seriós sobre objectius socials bàsics: desigualtats, qualitat i extensió dels serveis socials, ocupació digna, sostenibilitat, etc. A més, es tracta d’un tipus d’activitat amb un impacte ambiental negatiu que pot justificar una nova onada d’infraestructures i la promoció d’activitats que encara empitjorarien el ja deteriorat medi natural català I tot per quinze dies.
Creiem que són moltes raons per demanar que s’oblidin d’un projecte innecessari i poc meditat.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada